04 d’ag 2020

Anar al contingut

UNA HISTÒRIA DE PERSEVERANÇA

Núria Pau, l'esquiadora d'anada i tornada

L'esportista catalana ha arribat al Mundial d'Are després de ser descartada per la federació fa tot just un any i somia amb els JOCS OLÍMPICS

Joan Carles Armengol

Núria Pau, l'esquiadora d'anada i tornada

alejandromolina

El seu és un cas de manual de com la passió per un esport pot superar tots els obstacles. Núria Pau va ser descartada per la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI) fa poc més d’un any perquè, segons el seu parer, no complia els requisits ni aconseguia els resultats exigits per seguir a l’equip nacional. Però rendir-se no entrava en els seus plans.

"Tenia clar que aquesta no era la manera d’acabar, que no era el meu final, que tenia molt per donar encara. Si no ho hagués intentat, no m’hauria quedat tranquil·la. Deixar-ho no va ser mai una opció per a mi", explica l’esquiadora catalana des d’Are (Suècia), on està disputant el seu primer Mundial i, a més, en dues proves: el gegant, on dijous passat va quedar la 36a, i l’eslàlom, amb el qual aquest dissabte conclourà la seva participació.

En aquest sentit, Núria Pau, de 24 anys, és una esquiadora d’anada i tornada. La voluntariosa esportista de Ribes de Freser (Ripollès) va aconseguir revertir una situació que semblava impossible. Pocs, per no dir cap, ho havien aconseguit anteriorment després de ser rebutjats per l’equip espanyol. Va passar el 2017. "Em van tallar la inversió abans d’hora. Si haguessin tingut més paciència, els resultats haurien arribat, tal com s’ha demostrat després", assegura Núria, que no és gaire dura amb l’estament federatiu, presidit per l’aranès May Peus, que va tenir la cintura de reconèixer l’error i acceptar-la de nou. "Em van fer fora, sí, però també han tornat a apostar per mi. Gràcies a ells estic complint el meu somni", conclou.

La mirada posada en Pequín 2022

Un somni que no s’acaba competint en el Mundial. Núria ja pensa en els Jocs Olímpics de Pequín 2022, després que uns canvis de criteri d’última hora deixessin sense noies l’equip espanyol d’esquí alpí dels Jocs de Pyeongchang (Corea del Sud) del passat 2018. "No negaré que els pròxims Jocs estan en el meu punt de mira. L’esquí és un esport que admet gent d’edat avançada i que premia l’experiència. No s’ha de tenir pressa", afirma Núria, que aquesta temporada ha aconseguit el seu millor resultat a la Copa del Món, el 40è lloc en el gegant de Kronplatz (Itàlia). "Em vaig quedar a només 62 centèsimes de passar a la segona mànega [30 primeres]. En aquests dos últims anys he fet salts progressius cap endavant. Estava acostumada a veure totes aquestes grans esquiadores per la tele, eren la meva referència. Però ara ja començo a veure-les com unes esquiadores més, perquè totes estem fent la mateixa feina".

Però tornem a temps no tan pretèrits, temps més durs en què Núria Pau Romeu es va veure abandonada per l’equip espanyol. Aleshores va sortir tota el geni d’una família d’esportistes. Els seus pares, Gil i Gemma, responsables de l’Hotel Prats de Ribes de Freser, ja practicaven aquest esport, igual que el seu avi, que fins i tot va regentar un temps el restaurant de l’estació d’esquí de Núria.

Tot un poble darrere

El juliol del 2017, Núria se’n va anar sola, amb l’autocaravana dels seus pares, a fer la pretemporada als Alps. Però no en va tenir prou. Necessitava punts en el rànquing FIS, i per a això havia d’acudir al circuit sud-americà. Era una opció molt cara, però la seva família, el seu club (La Molina) i pràcticament totes les entitats esportives i socials de Ribes de Freser la van recolzar en el seu repte. Fins i tot els Gegants de Ribes, amb una peculiar campanya de micromecenatge (crowdfunding), es van posar al seu costat. Amb els seus 40 quilos de material, sola però animada pel recolzament popular, Núria se’n va anar a competir a diverses estacions de l’Argentina Xile, on les coses li van anar tan bé que va guanyar la Copa Sud-Americana en la modalitat d’eslàlom i va ser segona en gegant.

"Aquests bons resultats els vaig dedicar a tota aquesta gent que en aquells moments no van dubtar de les meves possibilitats i es van abocar a ajudar-me. M’havien posat a prova i si no hagués sigut per l’ajuda de tota aquesta gent, hauria sigut molt més difícil superar aquell moment", recorda l’esquiadora catalana, que ara ja mira decididament cap endavant. Començant per aquest Mundial d’Are i, sobretot, amb l’horitzó dels Jocs. "Aquest sí que és el somni de la meva vida", reconeix aquesta estudiant de tercer de Fisioteràpia.

Temes: Esquí