Un estadi per als sensesostre

Un és ja plenament madur i apunta a vell quan de manera gairebé mecànica arriba reiteradament a la conclusió que els joves s’equivoquen. Lliuro una batalla per no caure en aquesta trampa dels anys, però tot i així em descobreixo ja algunes vegades en tal tessitura. Em mossego la llengua, però allà hi ha el pensament: els joves s’equivoquen. Pensar-ho ha de ser de mig vell, l’altra meitat ha d’arribar quan ho deixes anar sense poder evitar-ho.

Li dono voltes a aquest assumpte perquè he tractat massa cambrers italians i espanyols amb la seva llicenciatura cada vegada més arnosa pels anys que porta a la butxaca. Gent de trenta, més o menys, que van marxar amb la crisi. Però han passat els anys i l’oportunitat que els brindaLondrescontinua sent la de subsistir, no la de construir. Va tenir sentit que se n’anessin i tindria sentit que tornessin. Si es tracta de subsistir, millor i més fàcil a casa.

Qui no disfrutarà ja de l’oportunitat que a ell sí que li donaven els gal·lesos del Cardiff és el malaguanyat davanter argentí Emiliano Sala. Mentre Espanya s’abocava a retransmetre en directe el rescat del nen de Totalán, a Anglaterra els focus eren al canal de la Mànega a la recerca de l’avioneta que es va perdre sense deixar ni rastre. Uns buscaven un noi i els altres un futbolista. Fatal desenllaç en els dos casos, però més respecte en els mitjans britànics a l’hora d’afrontar la desgràcia.

La vida segueix. I també l’hivern, que, encara comportant-se, comença a regalar nits sota zero. Londres, com totes, és una ciutat dura i de vegades no brinda ni tan sols l’oportunitat de subsistir. Per això, la iniciativa del Crystal Palace de convertir part de les instal·lacions del seu estadi, Selhurst Park, en un alberg per a indigents il·lumina al món del futbol. Plat calent i llitera.

Empara per a deu persones

Un estadi a l’auxili dels qui no tenen res. És un bon exemple entre tanta fotesa. Es va estrenar dijous i van passar la nit vuit persones que habitualment dormen arrupides a qualsevol vorera. La intenció del club és que quan la previsió meteorològica anunciï termòmetres sota zero l’improvisat alberg obri les portes per donar empara fins a 10 persones.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

És la imatge de la contradicció més extrema. El temple dels diners en què s’han convertit els estadis funcionant de nit per donar calor i aliment els desnonats. Però és una beneïda contradicció i mereix el reconeixement els empleats dels glaziers (vidriers) que la fan possible (Eagles–àguiles– que és l’altre malnom dels aficionats del Crystal Palace).

Bona gent la del Crystal Palace. Tant que fins i tot juguen des de 1973 vestits de blaugrana. Un veu una televisió engegada amb l’equip disputant un partit i creu que estan retransmetent un partit dels deValverde. Però no sempre ha sigut així. El 1964, i durant dues temporades, van jugar de blanc nuclear inspirats pel Real Madrid. ¿Volen un millor exemple de com d’important resulta tenir una segona oportunitat per poder rectificar els errors? Tot i que, certament, cada vegada és més difícil ni tan sols comptar amb la primera. Ja penso una altra vegada en els cambrers llicenciats.