Pedro Porro, el net d'Antonio

El març passat, no fa encara ni un any, estava jugant amb el Juvenil del Girona a Eivissa. En aquest equip també hi havia Valery, amb qui comparteix ara vestuari a Montilivi. Però ningú podia imaginar, ni tan sols el mateixPedro Porro, que galoparia tan ràpid per la banda dreta i que es convertiria en una de les noves sensacions de la Lliga espanyola.

A Don Benito, on va néixer el 13 de setembre de 1999, ja coneixien l’existència del net d’Antonio, un avi que no s’ha perdut ni un sol partit d’aquest jove atrevit que va abandonar Extremadura camí de Vallecas perdemostrar-se a si mateix que podia arribar a Primera Divisió. 

Ni ell intuïa la velocitat de la seva carrera.

Del seu any al juvenil del Girona (15 gols i 30 assistències) a una espectacular irrupció en l’elit iniciant la temporada com a titular. Obrad’Eusebio va ser detectar en un agosarat i golejador extrem dret les condicions i el talent necessari per convertir-lo en un potent carriler.

Va debutar contra el Valladolid i el seu segon partit a Primera va ser ja contra el Madrid tenint a la seva bandaGareth Bale. L’impacte dePedro Porroha sigut tan immediat que el Girona, conscient de la valuosa joia que posseeix, el va renovar fins al 2023, i li va col·locar una clàusula de rescissió de 50 milions d’euros, la més alta de la plantilla.

1.- “No he vist res igual, tornava bojos tots els rivals”

(Carlos Almena, coordinador planter Gimnástico Don Benito)

“Era juvenil i ja em vaig ficar molt aviat a gestionar el planter del Gimnástico Don Benito. Recordo, per exemple, persones que han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de Pedro com a futbolista. Estem parlant de Jonathan Montalvo i de Yeyo, el seu pare. Ells tenien una associació esportiva de futbol-sala a Don Benito, on Pedro va començar a jugar. Deuria tenir cinc anys. Yeyo i el seu fill es van unir al Gimnástico Don Benito per tenir més força com a club. Tampoc ens podem oblidar de Benito Cerrato, que no va ser president del club però com si ho hagués sigut. Va exercir com un pare per als nens de l’equip. Ell portava, per exemple, Pedro a les convocatòries de la selecció extremenya. Portava Pedro i el seu avi Antonio, una de les persones més importants. Com Carmen, la seva àvia.

“Recordo un partit de la selecció extremenya. El seu avi Antonio i el seu oncle Ángel van passar la nit dormint en una furgoneta esperant l’hora del partit”

 

Recordo, per exemple, un partit amb la selecció extremenya. Va ser a Alcobendas. Pedro era cadet de segon any. I allà hi eren a les nou del matí l’Antonio, el seu avi, i l’Ángel, el seu oncle. Havien passat la nit dormint en una furgoneta esperant l’hora del partit. Porto molts anys en el futbol-base, però no he vist ningú igual. Amb nosaltres era un extrem amb moltíssim gol. No hi havia ningú que l’agafés, tornava bojos tots els rivals. L’he vist fer barbaritats amb la pilota. Quan Pedro agafava la pilota, pensaves: ‘¡Això és un altre nivell, un altre...! És un nen molt atrevit, no té por, però necessita sempre la seva família perquè se sent molt millor”.

Jugar un partido en @LaLiga puede ser suerte, dos casualidad, pero cuando llega la tercera jornada y vuelves a ser titular @Pedroporro29_ en tu equipo en la mejor liga del mundo es por que estás haciendo las cosas muy bien! #orgulloextremeño #orgullodecantera #nacidoparatriunfar

— GimnásticoDonBenito (@CAGimnasticoDB) 31 de agosto de 2018

2.- “Aquí jugava d’extrem, fins i tot de davanter centre”

(Ángel Dongil, tècnic del Rayo Vallecano juvenil)

“El vam veure amb la selecció extremenya. Ell va marcar un gol. Després, va venir a provar amb el cadet A del Rayo de Javier Galapero, eren els nois de la seva edat. Però després també va provar amb el juvenil B, eren nois grans. Volíem veure com hi competia. Tant Javi com jo vam fer un informe positiu. Pedro era un noi molt ambiciós, tenia molt clar que volia ser jugador. De vegades, descuidava una mica els estudis perquè donava prioritat al futbol. Allà de tant en tant teníem alguna guerra amb ell i li dèiem: ‘Pensa en el futbol, però també pensa a estudiar. Tens temps per a tot’ .

 

El Pedro era un noi molt ambiciós, tenia molt clar que volia ser jugador. Va tenir una lesió a l’esquena i va estar fotut perquè no tenia la seva família a Madrid. Vivia en un pis de Vallecas amb els nois de fora”

Venia sempre molt motivat als entrenaments i això que va tenir una lesió a l’esquena a l’inici de la seva etapa al juvenil B. Una lesió a una vèrtebra i va començar dos mesos més tard. Va estar fotudet amb això perquè a més tampoc tenia la seva família a Madrid.  Pedro vivia en un pis que té el Rayo a Vallecas per als nois de fora, un pis on són amb una senyora que els cuida. Jo el tinc al juvenil. Era el seu últim any aquí. Era extrem.

Se sentia més còmode a l’esquerra perquè li agradava arrencar des de fora per anar-se’n cap a dintre i aprofitar així el seu bon colpejament. Solia fer aquestes diagonals, tenia molta mobilitat, amb la pilota ho feia bastant bé. Era més aviat finalitzador, d’acabar les jugades ell que de centres. Aquí jugava d’extrem i, de fet, algun dia va jugar de davanter centre. Ho feia bé perquè tenia rematada i gol. No podia imaginar que acabaria jugant de lateral, aquí li costava replegar, era més d’acabar les jugades”.

3.- “Em van revelar un secret: ‘A Madrid hi ha un noi molt bo’”

(Albert Siria, director Academia del Girona)

“¿Com arriba el Pedro a Girona? Doncs se m’acosta una persona de màxima confiança i em diu: ‘A Madrid hi ha una xaval molt bo’. Llavors, el vaig a veure. I el primer dia no va sortir de titular. Va jugar la segona part. Era un partit de ritme baix i ell va intervenir en dos o tres accions. Em va agradar. El vaig anar a veure altres vegades. Jugava d’extrem esquerre, tot i que en aquell partit el veig a cama natural, però ja se li veia amb un control orientat que és de primer nivell.

Adiós 2018 ...Un año inolvidable❤️.
De este año me quedo con los sueños cumplidos , con saber que nada es imposible y que puedo ser capaz de todo. Me quedo con el esfuerzo , las ganas , y la ilusión y con esa parte de mi que no se rinde nunca 💪🏽. FELIZ 2019❤️🎄. pic.twitter.com/PUZA2WLzft

— Pedro Porro (@Pedroporro29_) 31 de diciembre de 2018

“El vaig a veure i el primer dia no surt de titular. Va jugar la segona part. Era un partit de ritme baix i ell va intervenir en dos o tres accions. Em va agradar. Jugava d’extrem esquerre”

Té un colpejament i un centre que és elit. Això es veu en el futbolista. Si després li veus el caràcter i mentalitat... Després, aquí s’ha hagut de construir també moltes coses. Coses que no són les genètiques, però aquí li hem donat molts hàbits professionals, valors esportius. La construcció del futbolista fora del camp és tan o més important que el que hi ha al camp”.

📺 ¿Cuánta distancia había? ¿45 metros? 📏 ¡Qué barbaridad! 😱 ¡Por eso el GOLAZO de @PedroPorro11 del @CFPeralada ha sido elegido el mejor de la jornada! pic.twitter.com/2Uq1A8sfub

— RFEF (@rfef) 11 de mayo de 2018

“Una vegada nosaltres l’havíem lligat van aparèixer altres equips. El Madrid el volia, l’Atlètic, el Vila-real. Sé que hi va haver interès del Bayern Múnich. Però el Pedro va creure en el projecte del Girona” 

Una vegada nosaltres l’havíem lligat van aparèixer altres equips. El Madrid el volia, l’Atlètic, el Vila-real... Sé que hi va haver un interès del Bayern Múnic. El volien diversos equips, però el jugador va creure en el projecte i avui és una realitat. Van ser mesos de molt treball per portar el noi perquè depenia d’un altre club. Van començar a aparèixer aquests grans clubs, però la determinació del Pedro i de les persones que l’assessoren van ser claus. Van creure en el projecte del Girona. Un altre noi no hauria actuat així i hauria dit: ‘Me’n vaig a aquest equip més gran’. El Pedro, no.

“Pedro no ha passat pel filial. Va del juvenil al primer equip. És una barreja de mentalitat amb barra, de vegades inconsciència, que el fan ser primer nivell”

 

Ell, per exemple, no ha passat pel filial. Fa tota la temporada amb el juvenil i només juga dos o tres estones amb el filial. Va del juvenil al primer equip, això demostra el seu nivell. El que té al cap aquest noi és diferent. És una barreja de mentalitat amb barra, de vegades inconsciència, que el fan ser primer nivell. Quan Pedro té la pilota sempre passen coses. Té una gran claredat mental per dissenyar les jugades i la qualitat per executar-les.

“I al Girona tenim Eusebio. Creu en això, el sent seu. Posa els joves amb una naturalitat increïble i també sap transmetre’ls calma”

I al Girona tenim Eusebio. Creu en això, el sent seu. Al club treballem amb la mateixa filosofia, però després has de tenir algú al primer equip que aposti pels nois i digui: ‘Som-hi, a jugar’. Eusebio ho sent, ho porta dins, els posa amb una naturalitat increïble. També els sap transmetre calma. Són nois que no dominen tot aquest tipus de pressió. Eusebio els dona calma. Per a nosaltres això no té preu. Si a dalt et trobes la porta tancada, no hi ha res a fer”.

 

Notícies relacionades

El Madrid es ratifica a costa del Girona (4-2)

Vine a escalar i queda't a dormir