River-Boca: L'anhelat duel final

Com dos insignes cavallers medievals en el seu últim enfrontament, el mutu, el desitjat; Boca Juniors i River Plate posaran fi aquest diumenge (20.30 h) a la final més llarga de la història. Ho faran a 10.000 quilòmetres i tres setmanes més tard del que deurien (gairebé un mes després del partit d’anada, 2-2 a La Bombonera de Boca), després d’haver superat tota mena de vicissituds i calamitats en un camí que els ha portat, com als vetustes protagonistes de les novel·les de cavalleries, per terres i aventures inimaginables, de vegades inversemblants, fins a arribar al moment culminant envoltats d’una èpica i una voràgine que només podia generar l’extrema passió argentina pel futbol. Aquest deliri que ha provocat que la final de la Copa Libertadores tingui la resolució més rocambolesca que es recorda, amb caires d’epopeia llegendària, entre els disturbis, la suspensió, el trasllat i la peregrinació massiva que ha inundat Madrid.

Encara aquest dissabte, quan falten hores perquè es disputi el partit, el TAS va desestimar l’últim recurs de Boca, en el qual demanava la suspensió cautelar. L’últim pas de rosca que li faltava a aquesta història no va tenir lloc i, si cap incident d’última hora ho impedeix, es podrà jugar. Es farà a un oceà de distància d’on procedia, sense la majoria d’aficionats que van comprar la seva entrada en primera instància i en un continent diferent del que coronarà campió, una situació sense precedents en la història del futbol.

Després del’atac a l’autobús de Boca, quan s’adreçava al Monumental de River, que va postergar la tornada de la final, tot el misticisme que envoltava el superclàssic s’ha potenciat sense límits. Per sobre del futbol, el que caracteritza a aquesta final és l’èpica. La sensació que, guanyi el que guanyi, aconseguirà un triomf llegendari, perquè, a més de totes les vicissituds de l’últim mes, els dos clubs més històrics d’Amèrica es juguen per primera vegada en una final, després de més cent anys d’enfrontaments, el títol de millor equip del continent. 

L’afició pren Madrid

Madrid, la inesperada amfitriona, respira ambient de partit transcendental, amb l’aspecte potenciat d’una final de Champions, però al desembre i amb les dues aficions més significatives d’Amèrica passejant per Sol. La ciutat també sobreviu entre la improvisació i el caos que envolta tot l’esdeveniment. Els aficionats de River i Boca s’han fos amb els turistes espanyols en cada lloc icònic de la ciutat. A les places, als bars, als voltants del Bernabéu, fins i tot en el partit del Atlètic de Madrid, s’anaven esquitxant grups de seguidors entonant els característics càntics argentins, de vegades incomprensibles, de vegades meravellosament enginyosos. 

Esportivament, l’interès del partit no és més gran que el nivell que ha mostrat el futbol sud-americà en l’última dècada, ínfim. Guillermo Barros Schelotto, entrenador de Boca, reivindicava, com gairebé cada compareixent públic relacionat amb el partit, centrar l’atenció en el futbol, però entre joves molt joves i veterans molt veterans, la distància amb el nivell d’Europa ja sembla insalvable. 

Notícies relacionades

River-Boca: El desplegament policial més gran que s'ha fet a Espanya

Joan Garcia i la selecció

El mundialista Pavón,lesionado a la mitja hora del partit d’anada, s’ha recuperat i és el gran atractiu d’una alineació, la de Boca, forçosament rocosa, sòlida, de més treball que talent, en la qual ni Gago ni Tévez, els noms més coneguts a Espanya, no tenen lloc. 

River té més talent i més qualitat, però pateix els mateixos problemes estructurals. Els ex de la Lliga Enzo Pérez i Ponzio, i el futurible Exequiel Palacios (pretès pel Madrid), lideren el centre del camp de l’equip de Marcelo Gallardo. Com en l’anada, s’espera un partit més intens que bonic, amb alternatives més provocades pels errors rivals que pels encerts propis, un d’aquells dies en què es guanya més amb el caràcter que amb la qualitat.