04 d’abr 2020

Anar al contingut

CAMÍ DEL CLÀSSIC

S'estén la histèria en el Reial Madrid

Els dubtes de l'equip en el primer triomf després de quatre derrotes i un empat mantenen la inquietud entorn del projecte

Alejandro García

S'estén la histèria en el Reial Madrid

Paul White (AP)

El que havia de serun dia feliç, el primer pas per deixar enrere els mals moments i mirar cap al futur amb optimisme, es va tornar, amb les declaracions posteriors, en irascibilitat, torbació i agitació contra l’ambient. Amb Marcelo al capdavant, el Reial Madrid escorcolla l’entorn per trobar un enemic que mai ha estat fora de la gespa.

Més enllà de reivindicar el triomf, després de quatre derrotes i un empat, el context que envolta l’equip l’últim mes ha crispat l’ambient fins a fer de la victòria un plat amarg. Des de la fanfarrona amenaça d’Isco en la prèvia: “Els que ens van criticar van acabar posant la cua entre les cames”, va dir; fins a l’acusació directa de Marcelo a la premsa després del partit: “Intenteu fer mal al vestidor. Potser és enveja, jo que sé, o perquè no sabeu jugar a futbol”, el va etzibar el brasiler a les ràdios; el vestuari del Madrid transmet inquietud i ansietat.

Els dubtes de Lopetegui

Des de la banqueta no es projecta, ni de bon tros, més assossec que des dels jugadors. Lopetegui es revela irascible en les seves últimes compareixences públiques, desbordat per la pressió de treballar en la corda fluixa. Ell, sempre correcte, acostumava a escoltar amb paciència i a despatxar amb una bona tirallonga de tòpics cada reflexió en forma de pregunta. Ara rebat amb comentaris secs les preguntes incòmodes: “¿Tu has estudiat psicologia?”, li va etzibar a un periodista que es va adonar del seu semblant seriós després de la victòria, “no em vegis tocat; estic content”, va dir, com qui afirma amb el cap mentre nega amb la mirada.

Per al tècnic del Reial Madrid és una realitat palpable el consell d’autoajuda més cèlebre, el de viure cada moment (partit) com si fos l’últim. Com per als jugadors, el garrepa triomf contra del Viktoria Pilsen no va ser un bàlsam ni per al públic, que va acabar demostrant el seu enuig, ni per a l’entrenador, conscient que era la victòria en una batalla que només retarda la seva derrota en la guerra. Lopetegui sap que està fent, com Moisès, la travessia pel desert, travessant la península del Sinaí, per mai arribar a trepitjar la Terra promesa.