Espanya s'ensorra contra Anglaterra (2-3)

Es va despistar Espanya i es va complicar la vida. De sobte, l’esperançadora obra de Luis Enrique es va esfondrar en aquesta desastrosa primera meitat, en què va rebre tres gols que serveixen, a més, com a lliçó. Una lliçó perquè aprengui la selecció després que Anglaterra, magníficament dirigida per un lúcid Kane, s’ho passés bomba. Ni els dos gols de ‘La Roja’ serveixen de coartada per a un equip que ara necessitaguanyar a Croàcia per assegurar-se que passa a la final four de la Lliga de Nacions.

Sembla mentida, però Espanya havia començat bé el partit, amb energia, ritme i fins i tot vertigen. Sembla mentida, perquè transcorreguts els primers 38 minuts la selecció de Luis Enrique assistia sorpresa a una caiguda inesperada. Ni ella mateixa sabia què dimonis li havia passat quan Anglaterra, guiada per un genial Kane, més organitzador que davanter centre, la va arrasar amb tres grans gols. Gols que retraten, a més, el catàleg d’errors defensius d’Espanya, que va marxar al vestidor en el descans amb un devastador resultat en contra: 0-3.

Un bany, es miri per on es miri, de la jove Anglaterra de Southgate a una selecció atordida perquè no va entendre què li havia passat. Aquest va ser el veritable problema. No va saber a què jugava. Ni el que havia de fer. De manera senzilla i simple va ser burlada. Una passada llarga de Pickford, el porter anglès, i ‘La Roja’ quedava nua. Morta de freda a la nit sevillana del Villamarín, que el va acomiadar amb xiulets al terme dels 45 minuts.

Xiulets a la grada

Xiulets més que merescuts. Xiulets per a un joc depriment, amb una estructura defensiva caòtica on una fàcil passada del porter britànic acabava amb De Gea recollint la pilota a la seva xarxa. Així va passar en el 0-1, en què Kane va dictar una lliçó d’iniciar un còmode contraatac que va agafar Espanya amb els deures per fer. El drama és que no va aprendre d’aquest error. Una altra passada llarga de Pickford per superar la pressió de l’equip de Luis Enrique, els centrals (Ramos i Nacho) que s’enreden, Kane que es gira amb tota la tranquil·litat del món i Rashford s’unia la festa dels nois de Southgate. 0-2 i Espanya tremolant de por.

El pitjor, sí el pitjor encara estava per arribar perquè Kane no en tenia prou amb la seva exhibició de mig centre camuflat amb el nou a l’esquena, tal si anés Firmino al Liverpool o Benzema en la millor època del Madrid, quan tenia Ronaldo al seu costat. De sobte, 0-3, gol de Sterling (el segon de la seva gran nit sevillana) i Luis Enrique demanant l’hora, impotent de resoldre tant horror defensiu perquè un error, impropi de la qualitat de Busquets, va resultar ser finalment el pròleg d’aquest últim gol.

Efectivitat anglesa

 Tres xuts a porta d’Anglaterra, tres gols. Espanya es va convertir en un equip transparent, esquinçat, una vegada i una altra, per la velocitat de Sterling, que feia tres anys que no marcava un gol amb la seva selecció, i Rashford, impulsada sempre per la clarividència de Kane. Va semblar llavors que aquella excel·lent passada llarga de Pickford en el 0-1 va enterrar ‘La Roja’. Un desastre enrere i insignificant a dalt. Es va diluir tant la selecció que va ser una caricatura de si mateixa. Ni rastre d’Asensio, tampoc d’Aspas, ¿algú va veure Rodrigo?, i al centre del camp els errors de Busquets van acabar arrossegant Thiago, més actiu, i Saúl, que no va tenir cap impacte.

Notícies relacionades

El Barça acomiada sense Pedri l’any més feliç de Flick

"Estem units, del president als jugadors"

Al quart partit de Luis Enrique va arribar el primer revolt seriós. Un revolt que va desinflar el globus que s’havia anat aixecant en els tres primers partits, en què Espanya havia transmès senyals d’esperança. Però tot va acabar en aquesta imperdonable primera meitat del Villamarín, on Sterling va aconseguir dos gols, els mateixos que havia firmat en els seus 45 primers amb la selecció anglesa.

La reacció d’Alcácer

Va arribar llavors Alcácer, un davanter il·luminat, un tipus que veu la porteria com si fos la Diagonal de Barcelona. 13 rematades a porta, 10 gols (set amb el Dortmund i tres amb Espanya). Però no n’hi va haver prou amb la seva màgica aparició, unit al talent de Ceballos. Encara jugant malament en la segona part va tenir opcions Espanya de col·locar-se dins del partit, mentre Anglaterra va tenir la fortuna que el col·legiat polonès no va veure el claríssim penal de Pickford. I el travesser, ja en el temps afegit, va frustrar l’estèril reacció d’Espanya, a qui el gol de Sergio Ramos li va arribar massa tard. Tard va entrar en el partit, i per això es va acabar condemnant a si mateix.