El Girona aplana el camí del Madrid

3

Es llegeix en minuts

Marcos López

Periodista

ver +

Per què confiar en El Periódico

26 de d’agost del 2018. Actualitzada 27 de d’agost del 2018 a les 00:43

0 Comentaris

No va resultar tan plàcid com indica aquesta enganyosa golejada que planava sobre Montilivi gairebé a la matinada. Va guanyar el Madrid i no amb la facilitat que indica l’1-4, per més que la seva segona part fos excel·lent. Va guanyar el Madrid, però va perdre el Girona perquè es va suïcidar de manera estranya quan creia tenir el partit a la mà. Dos penals infantils van permetre a l’equip de Lopetegui esquivar una onada perillosa canviant substancialment un incòmode paisatge. Dos penals de dos greus errors defensius que van aplanar, ¡i de quina manera!, el triomf blanc, mentre Keylor, amb un parell de parades espectaculars, deixa un missatge rotund a Courtois. Millor, continua de suplent.

Era la nit del diable. Tenia tota la pinta en una nit estiuenca, bonica, amb Montilivi estrenant una nova grada per exhibir el seu orgull. Un ambient elèctric per a un partit que no va deixar indiferent ningú. El Madrid, amb Keylor Navas a la porteria (Courtois, el millor del Mundial, ha d’esperar), va viure un triomf desconcertant. De sobte, va sentir que va tornar al drama de la passada temporada quan Machín va guiar el seu equip a una victòria històrica. Eusebio, amb una altra manera d’entendre el joc, va voler estar a l’altura del seu antecessor. Però després tot va tornar a la normalitat amb aquests quatre gols (dos de penal).

Va sortir el Girona amb un altre dibuix, però amb el mateix esperit. A Lopetegui, més enllà del triomf, li queda molta feina per fer ja que té un equip extremadament fràgil enrere, on es noten els desequilibris de Marcelo i de Sergio Ramos per molt que el seu penal, que va suposar l’1-1, ho eclipsi tot. Va ser un penal a l’estil Panenka per equilibrar un partit que tenien perdut al marcador. I en el joc, tot i que després tot va canviar.

Marcelo va ser sotmès a un escarni per un diable. El diable és Portu, és clar. ¡Qui si no! Una joia de davanter. Un tipus que va retratar el lateral brasiler, que el va ridiculitzar, una vegada i una altra, amb les seves cavalcades. Marcelo no corria. Marcelo no arribava. Ramos no podia corregir tant desordre i només Nacho tenia la velocitat necessària a les seves cames per evitar el caos total.

El Girona tenia clar on era el forat negre blanc. El triangle de les Bermudes. Allà va percudir Portu, ajudat per un intel·ligent Choco Lozano com es va demostrar en l’1-0, un gol que simbolitzava el catàleg de virtuts de l’equip d’Eusebio. L’exdavanter del Barça B, que va fer de Stuani per les molèsties físiques que tenia l’uruguaià, va penetrar com a cal sogre pel carril esquerre –¿i Marcelo, on era?– abans que la pilota arribés als peus de Borja García. Va tenir la serenor i la qualitat necessàries per fingir amb una subtil esquivada abans de batre un desesperat Keylor.

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Madrid estava colpejat, tot i que el penal de Muniesa a Asensio li va obrir una porta que no imaginava. La porta de l’esperança i d’una golejada reparadora. En aquesta primera meitat ni rastre de Bale. Després, sí. Escasses notícies d’Isco, mentre Benzema voletejava en zones còmodes de Montilivi. El partit pertanyia al Girona. Ho va fer tot. El bo. I, per descomptat, el dolent. En cinc desastrosos minuts va destrossar tot la feina ben feta. Dues errades a l’àrea li van costar acabar de mala manera una nit que prometia molt. Pere Pons no va voler ser menys que Muniesa i va cometre un altre absurd penal sobre Asensio. Ramos va cedir el torn a Benzema, que no va fallar

Després, a camp obert, el Madrid va trobar el paradís perdut perquè Bale explotés la seva velocitat aniquilant un Girona desorientat. Trist i pobre consol per a l’equip d’Eusebio perquè va acabar abatut amb una derrota terriblement nociva. Com li va passar al Madrid en la primera part, el Girona va pagar el forat de la seva banda esquerra perquè Muniesa era superat pel ràpid Bale. Van ser innocents a l’àrea de Bono i generosos davant d’un superb Keylor.