Suárez segella la classificació de l'Uruguai

Dos partits, dos gols, sis punts. Classificació segellada. El resultat justifica els mitjans de l’Uruguai, que amb el mínim ha passat als vuitens. Tan mínimes han sigut les seves prestacions que ni tan sols ha fet els seus gols amb jugades. Els dos van brotar des del córner. El de Giménez a Egipte i el de Luis Suárez a l’Aràbia Saudita. El gol del davanter del Barça és molt més simbòlic: es tractava del partit número cent vestit de celeste (el gol va ser el 52è) i brindava el passi juntament amb Rússia.

L’Uruguai no juga. L’Uruguai competeix. No es pren el futbol com a una cosa lúdica, per més que cada quatre anys el país es paralitzi per veure la selecció. El futbol no és cap diversió. Els partits són una plataforma de reafirmació identitària que va més enllà de la gespa. No interessa el joc. Ni la pilota. Només el resultat. Juga com la vella Anglaterra i guanya com la vella Itàlia. Amb res.

Notícies relacionades

Carlos Alcaraz, un número u a la seva manera

La trampa dels "nens prodigi"

Per això importa molt poc qui hi ha davant. L’Uruguai pot superar molt poques seleccions en joc (ni a l’Aràbia Saudita) i pot vèncer-les gairebé totes. No havia guanyat els dos partits anteriors a l’onze asiàtic, segurament perquè van seramistosos.  Quan hi va haver alguna cosa en joc, no van fer ni una sola concessió. Ni un gest amable.

Va deixar jugar l’Aràbia Saudita, i podria interpretar-se que va estalviar esforços a partir del gol, però l’Uruguai només va expressar la seva incapacitat per desplegar-se davant un rival que sí que va sortir a jugar. L’Aràbia Saudita no els va atrapar amb la seva voluntat per competir, i es va acomiadar del Mundial.