Gegant LeBron

Potser LeBron James no sigui humà. És una de les poques explicacions que donaria sentit al que fa l’estrella delsCavaliers. Diumenge, en el setè partit de la Conferència Est en els play-offs de la NBA davant els Celtics, el 23 va jugar cada un dels 48 minuts del partit. Ho va fer tot i de tot. I amb els seus 35 punts, 15 rebots i nou assistències va comandar la victòria 87-79.

En contra del que qualsevol esperava fa només uns mesos, quan els Cavs intentaven rejovenir i agilitar el seu quadre en una sèrie de frenètics moviments constants, aquest marcador posa els de Cleveland per quart any consecutiu a les finals de la NBA, que arrenca dijous. Serà la vuitena aparició consecutiva també en aquesta final de LeBron (i la novena en la seva carrera). I allà s’enfrontaran al rival que sortirà aquest dilluns del setè partit de la final de la conferència oest: o els Golden State Warriors (els campions i els seus botxins a les finals de 2015 i 2017), o els Houston Rockets.

“És increïble. És de riure”

Fa temps que es van esgotar els superlatius per alRei James, que ha passat 15 dels seus 33 anys jugant a la NBA i ha sigut  quatre vegades MVP i tres vegades campió (amb els Heat de Miami el 2012 i el 2013 i amb els Cavs el 2016). I potser per això diumenge era Brad Stevens, el jove i aplaudit entrenador dels derrotats Celtics, qui es rendia al gegant d’Akron (Ohio). “És increïble. Ho fa tot a aquest nivell, amb aquesta pressió, ambl’escrutini... No importa”, deia Stevens. “El nostre objectiu en les sèries era fer-li gastar tanta energia com fos humanament possible... Crec que hem fet un destacable partit defensiu i tot i així 35, 15 i 9. És de riure”.

De riure i d’incredulitat, però també de sorpresa id’aplaudiment. Si en el sisè partit, amb 46 punts, James havia demostrat que es negava a llançar la tovallola, va tornar a fer-ho en el definitiu de diumenge. Amb Kevin Love lesionat en aquest sisè partit, l’aler es va posar sobre les espatlles tota la responsabilitat. Va anotar els set primers punts dels Cavs i 12 en l’últim quart. Va crear joc però, molt més que en altres ocasions i sobretot, va jugar ell. I va tornar a ser el líder en un escaire en el qual Jeff Green va sumar 19 punts, JR Smith 12 i Tristan Thompson 10.

“És el que se’m demana en aquest club. Soc el líder de l’equip i donaré el que tinc”, deia LeBron, que explicava també el que acabava de fer: “intentar esprémer la taronja fins que no quedés més suc”. El suc, sens dubte, li va sortir d’estrella michelín.

Només va ser amarg per als Celtics i els seus fans. Els dos equips van ser desassenyats en triples (en van anotar 9 de 35 els Cavs i 7 de 39 els de Boston), però els de Cleveland van ser superiors en percentatge de tret de camp (45% davant 34%). I davant un James desfermat de res els van servir els esforços defensius, els 24 punts de Jayson Tatum o els 17 d’Al Holford, o aquest avantatge de 72-71 que mantenien a només sis minuts del final. Els de Boston, que no van poder comptar per lesions amb Gordon Hayward ni Kyrie Irving, les seves principals estrelles, no havien perdut ni un dels 10 partits anteriors a casa en els play-offs, però van caure en l’11. I van veure frustrat el seu somni de tornar a unes finals que no trepitgen des del 2010.

Notícies relacionades

El Palma Futsal tritura al Barça (1-5) en la final de la Champions

Norris desarma Verstappen i obté la seva primera victòria en la F1

LeBron James, mentrestant, engeganteix la seva llegenda. La seva continuïtat en els Cavaliers, on ha passat 11 de les seves 15 temporades, està en l’aire. Aquest estiu es convertirà en agent lliure i l’última vegada que ho va ser mentre era a Cleveland va decidir marxar a Miami. Però ni ell ni ningú al vestidor, la banqueta que dirigeix Tyronn Lue o els despatxos dels Cavaliers propietat de Dan Gilbert no vol pensar ara per ara en això. Dijous seran de nou en una final, a la qual també arriba José Manuel Calderón, el primer espanyol des de Pau Gasol que lluita per un anell.

Es pot anticipar que, com fins ara, el Rei James deixarà moments màgics. Perquè el regeix i el guia una filosofia: “Al final de la meva carrera mai no trobaràs algú que digui que no ho vaig deixar tot a la pista”.Ha sigut veritat fins ara i no sembla que ho deixi de ser. Ell diu que només aprofita una capacitat que diu que Déu li ha donat. Per als fans, qualsevol que estimi el bàsquet i l’esport, el regal de les altures és ell.