L'Espanya d'Hernández i Fernández

Espanya deixarà demà Pyeongchang amb el millor balanç històric en uns Jocs Olímpics d’Hivern. Un parell de medalles de bronze i un diploma olímpic és un botí que no recorda la gent més gran. Els esports d’hivern espanyols segueixen aferrats a uns cognoms recurrents. Si dos Fernández (els Ochoa, Paquito i Blanca) eren fins al moment els dos metalls on agafar-se, un altre Fernández (Javier) i un Hernández (Regino) han tornat a situar Espanya en el medaller 26 anys després de l’últim podi, aconseguit per la petita de la saga de Cercedilla a Albertville (França) el 1992.

El balanç, sens dubte, és bo, donada la poca tradició i solidesa dels esports de neu i gel al país, però això no vol dir que s’hagi enlairat. Javier Fernández, també doble campió mundial i sis vegades campió europeu de patinatge artístic, és el resultat del talent individual i d’una voluntat de ferro, semblant als pioners que van obrir camí en l’esport espanyol als anys 60, 70 i 80 (Bahamontes, Santana, Nieto o Ballesteros).