Javier Fernández sortirà a buscar la medalla que li falta

El gran problema per a Javier Fernández, la gran esperança espanyola als Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang, és que tothom ja el veu amb la medalla penjada. El patinador madrileny de Cuatro Vientos arriba al programa curt de la matinada de dijous a divendres (2.00, hora espanyola) en tota la seva maduresa, als 26 anys i en els seus tercers Jocs, i en tota la seva plenitud, després d’aconseguir el mes passat el seu sisè campionat d’Europa consecutiu, per afegir als dos títols mundials aconseguits amb posterioritat a la seva última participació olímpica, a Sotxi 2014, que es va saldar amb un quart lloc. Una espina clavada molt profunda que Superjavi lluitarà per extirpar fins a l’últims sospir.

«Diguem que sí, que l’espina està clavada, perquè em vaig quedar a les portes del podi. Esperem que en aquests Jocs no passi el mateix», va reconèixer el patinador espanyol tot just arribar diumenge passat a la vila olímpica de Gangneung. El Javier no va voler ser a la cerimònia inaugural perquè no vol que res el distregui del seu objectiu: el podi olímpic.

«En el millor moment»

«En el millor moment»El Javier ho haurà de posar tot de la seva banda per mantenir aquesta «normalitat» que reclama. Tothom el veu entre els favorits. Fins i tot el seu entrenador, el canadenc doble subcampió olímpic (Sarajevo-84 i Calgary-88) Brian Orser, amb qui fa set any que entrena a Toronto. «Està en el seu millor moment, tant de forma física com mental», assegura Orser, «Quan vam anar a Sotxi, ell no era campió mundial, i ara ja ha guanyat dues vegades aquest títol. La seva actitud ha canviat completament perquè ara ja interioritza que és un dels principals actors d’aquesta pel·lícula».

Rivals durs

Notícies relacionades

L’Espanyol torna al groc per celebrar el 125è aniversari

El Marroc oposita a gran potència

Rivals dursTambé el company del Javier a la selecció, Felipe Montoya, el situa al pedestal dels favorits. «Sé que tothom espera la medalla del Javi. I jo també, però jo espero la d’or. Sé que és factible», assegura Montoya, nascut a Pereira (Colòmbia) i que als vuit anys es va instal·lar a Sant Sebastià. Als 27 anys, Montoya s’estrena en uns Jocs Olímpics que han de consagrar el Javier, amb permís d’un grapat de patinadors que també entren en els pronòstics: els japonesos Yuzuru Hanyu i Shoma Uno, el nord-americà Nathan Chen, el canadenc Patrick Chan... 

El jove Chen (18 anys) és l’únic capaç de fer entrar cinc quàdruples salts a l’exercici llarg, però serà probablement Hanyu (23 anys i actual campió olímpic) qui li podràt plantejar més problemes a l’espanyol. El fet d’entrenar-se junts al grup d’Orser no facilita les coses. «De vegades ens han de portar a entrenar a llocs diferents», reconeix el Javier. Amb l’or en joc, l’anterior convivència idíl·lica s’ha dissipat. Però té alguna cosa positiva: «Entrenar amb el teu principal rival és important perquè ens manté tots vius i amb les dents esmussades».