El Girona sotmet el Madrid

ng>Apoteòsic és poc. El grau d'excitació a Montilivi quan Hernández Hernández va assenyalar el final del partit va ser indescriptible. Tant a la grada, amb una afició de deu, com al terreny de joc, amb un equip de matrícula d'honor. Veure-ho per creure-ho. Però absolutament ningú pot posar en dubte el triomf del Girona sobre el Reial Madrid (2-1), que va cedir els primers punts lluny del Bernabeu i es va distanciar encara més del Barça. Tècnicament, amb els vuit punts de desavantatge respecte als blaugranes, el vigent campió ja no depenen de si mateix per revalidar la Lliga. Un partit memorable dels de Machín, amb l'afegit que els locals van haver de remar a contracorrent després d'una jugada on es va passar del possible 1-0 al 0-1 i que va convertir el partit en un port de categoria especial per al Girona, cosa que encara fa més gran l'heroïcitat en un dia tan assenyalat com Sant Narcís.

Efectivitat blanca

I això que els locals van arribar molt penalitzats al descans. Van fer una primera part notable, però van sucumbir a l'efectivitat blanca. Les ocasions van estar repartides (dues per bàndol), però el Girona va topar amb els pals i el Reial Madrid va arribar en una d'elles a les xarxes.

La jugada del 0-1 no podia ser més desgraciada, perquè el rebuig de la fusta de la porteria de Kiko Casilla després d'una centrada de Maffeo va ser l'inici d'un contraatac letal dels blancs. La pilota va arribar a Modric, aquest el va transferir a Cristiano Ronaldo i encara que Bounou va rebutjar el remat del portuguès, allà estava Isco per empènyer-lo a les xarxes.

El gol va fer mal perquè fins a aquell moment el Girona, que va saltar a la gespa amb vuit jugadors de la plantilla de Segona A (dels 12 fitxatges de l'estiu, tan sols Muniesa, Bernardo i Stuani van jugar d'inici), ho havia fet tot bé: concentració màxima en defensa, llargues possessions i camp inclinat cap a la porteria del Reial Madrid, que mai es va trobar còmode a la sala de màquines, amb un Pere Pons imperial en el joc de contenció i dificultant la sortida neta de la pilota a jugadors com Modric i Isco.

El segon pal

Potser amb el 0-1 el Madrid ho va veure molt fàcil. El que sí que va ser una evidència és que el Girona va seguir remant a pesar del revés. La seva persistència li va brindar una altra oportunitat d'or en el primer temps, amb el mateix desenllaç. Aquesta vegada va ser un cop de cap de Portu que va topar amb el pal, per segona vegada, de la porteria de Kiko Casilla. La porteria del Madrid semblava embruixada.

Semblava difícil jugar una segona part del mateix nivell de la primera, però el Girona va superar les prestacions i aquesta vegada, fins i tot, va trobar l'efectivitat perduda. L'equip va necessitar quatre minuts per fer pujar fins a límits mai vistos els decibels a Montilivi. Una progressió made in Pere Pons la va culminar Stuani en l'1-1 i l'estadi va trontollar. Amb el 2-1 quatre minuts després, obra de Portu després de desviar una rematada amb tot de Maffeo, Montilivi va estar a punt d'ensorrar-se.

Quedava el més difícil: defensar un resultat durant més de mitja hora contra l'actual campió d'Europa, que fins ahir enllaçava tretze victòries a domicili en les diferents competicions. Zidane ho va posar tot sobre la gespa (Lucas Vázquez i Marco Asensio van entrar pels laterals per donar profunditat als carrils) i tot apuntava que el partit es faria etern.

L'oportunitat del 3-1

Notícies relacionades

Alonso sortirà últim en el seu possible adeu a Montmeló

El Barça guanya en pròrroga i es jugarà el ceptre europeu contra el Füchse

El Girona, no obstant, no es va desorientar ni es va intimidar. Això sí, va haver de multiplicar-se en defensa com no podia ser d'una altra manera, però també va amenaçar en atac. De fet, Stuani va tenir a les seves botes el 3-1, però la pilota es va perdre a un pam de la fusta (62'). El Madrid ho va provar per les bandes ja que pel centre (ja amb Timor ajudant Pere Pons) no va trobar espais. I va arribar el 90. I va arribar el 94, després d'un afegit que els blanc-i-vermells van jugar de meravella.

Va ser un partit èpic. Colossal. Un duel on no va aparèixer Benzema. On Cristiano Ronaldo, desequilibrat, ho va fer sol amb comptagotes. On ni Kroos ni Modric van trobar el seu lloc. On només Isco va fer saltar algun “¡ui!” i algun “ai” en una grada entregada amb els de Machín, que van acabar exhaustos però immensament feliços. I sense cap gota de suor al cos perquè totes es van quedar al camp.