Banderes sota el braç

Un tapís de banderes espanyoles per rebre el Barça i tot just mitja dotzena per acomiadar-lo després del pànic provocat per Messi amb la falta que va enviar a les mans d’Oblak en l’últim instant del temps afegit. «Ja està, una altra vegada ens la clava», van pensar els aficionats blanc-i-vermells, i els del Frente Atlético es van oblidar de tancar la vetllada amb un altre episodi d’afirmació patriòtica per recordar a l’equip català que amb la unitat d’Espanya no s’hi juga.

De totes maneres, no va ser igual que al Bernabéu en el minut 12 del Madrid-Espanyol, el dia del referèndum, perquè ningú va decidir invertir en banderetes espanyoles de mà per donar suport a la iniciativa del Frente i repartir-les a l’entrada de l’estadi, com va passar a l’estadi blanc el dia de les garrotades.

Després de la seva convocatòria a través de les xarxes socials, la penya ultra de l’Atlètic i els seus simpatitzants, que ara copen la pràctica totalitat del fons sud del Wanda Metropolitano, es van preocupar més del que els preocupa i van preparar el seu sector per vestir-lo de la manera més espanyola possible. No van tenir problemes per muntar l’espectacle i deixar col·locades les divises sobre els seients molt abans que comencés el partit.

Moment àlgid

El primer assaig es va produir una mitja hora abans de l’inici, quan el Barça va sortir a escalfar. El Frente, ja al seu lloc, va entapissar tot el fons de vermell i groc al so del 'Viva España' per primer cop, amb la resta del recinte semibuit. El segon assalt va arribar quan per megafonia es va homenatjar el capità de l’Exèrcit de l’Aire mort a l’estavellar-se amb el seu avió al tornar a la base d’Albacete després de participar en la desfilada del 12 d’octubre.

Bon caldo de cultiu per al moment àlgid, que havia d’arribar a la sortida dels dos equips al terreny de joc, quan Piqué ja havia pogut comprovar que hauria de suportar una sessió de xiulets molt semblant a les que sol viure amb la selecció pels camps d’Espanya. Des del mateix vestidor va haver de sentir la tremenda xiulada que va provocar la locució del seu nom en la presentació de les alineacions després d’una prèvia molt a l’americana, amb un desplegament lumínic molt aparent.

Ambient extraordinari

Notícies relacionades

El Barça firma un valuós empat davant l'Atlètic (1-1)

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Frente va onejar les banderes, en van aparèixer més de repartides per la resta de la graderia, tothom va cantar l’himne blanc-i-vermell a cappella, però ningú hauria apostat que això impressionaria el Barça fins al punt de provocar que entrés al partit apocat per l’ambient extraordinari a l’estadi blanc-i-vermell. I menys després de veure com Messi gairebé fa el gol en la primera aparició, en el minut u, quan el seu ajustat remat final va passar a tocar del pal després d’un eslàlom entre xiulets.

Una mica més afectat va semblar Ter Stegen quan va provocar la primera ocasió blanc-i-vermella amb un regal que va resoldre després amb una gran aturada a Griezmann. Al minut següent, amb una altra intervenció salvadora davant el francès, va demostrar que només havia sigut un lapsus, tot i que el gol de Saúl el va enxampar descol·locat. Va arribar cinc minuts després que tornés a sonar el 'Viva España' amb les banderes alçades, que naturalment van tornar a onejar a tota metxa el gol. Va decaure lleugerament l’ànim dels ultres blanc-i-vermells, sobretot quan el Barça va vorejar l’empat, i ja no van ser tantes les banderes que van aparèixer per tornar a empènyer l’Atlètic després del gol de Suárez. Al final se les van endur sota el braç quan, després d’assaborir el triomf, van comprendre que la derrota havia estat molt a prop.