Justin Gatlin, el maleït oficial de l'atletisme

Si hi ha un atleta considerat maleït per tot l’historial que arrossega, aquest és Justin Gatlin. El velocista de Brooklyn haurà d’arrossegar a més a ara l’estigma d’haver sigut el primer botxí de l’imbatible Usain Bolt. El públic de Londres no li va perdonar ahir l’ofensa i va acollir amb xiulets i esbroncades la primera derrota del jamaicà en un gran campionat des del 2007 i, de passada, la primera victòria del nord-americà en un Mundial des del 2005.

Dotze anys han hagut de passar perquè aquest incombustible esprintador tornés al capdamunt del podi. Dotze llarguíssims anys en què Gatlin ha passat de tot, però sobretot ha viscut sota l’ombra del dopatge que ha perseguit tota la seva carrera. No tenia ni 20 anys quan la presència d’amfetamines al seu cos el va portar a un any de suspensió, atenuada la sanció de la IAAF a aquell temps perquè va al·legar hiperactivitat.

DEL CIM A L’ABISME

En aquella època Gatlin era un prometedor corredor de tanques, i va començar a ser conegut com El Guepard quan va prosseguir una imparable carrera que el va portar a ser campió olímpic de 100 a Atenes 2004 i, l’any següent, doble campió de 100 i 200 als Mundials d’Hèlsinki, El 2006 va igualar el rècord del món de l’hectòmetre (9.77) i just en aquell moment, quan havia arribat al cim del món, va saltar la que seria la bomba més temuda. L’atleta va donar positiu de testosterona, cosa que Gatlin va atribuir a una conspiració ordida pel seu massatgista. L’argument era fatu i l’esprintador, reincident, veia perillar la seva carrera amb una sanció de vuit anys que va poder rebaixar a la meitat gràcies a una presumpta col·laboració amb els organismes sancionadors.

Gatlin, arrogant, ambiciós, inclement, mai ha tingut una paraula de penediment ni de retret envers la seva pròpia actitud. «No miro mai enrere. Culpable o no, ja he passat aquesta pàgina», va assegurar quatre anys més tard, quan el 2010 la finalització del càstig li va permetre reprendre encara amb més força la seva tempestuosa i dilatada carrera. Ja havia complert, en total, cinc anys de sanció per dopatge.

EL XOU HA DE CONTINUAR

Notícies relacionades

Un Espanyol nul s’estavella i el Sant Andreu frega la gesta

Sense entrades… i un pèssim càtering

En la seva absència, el fenomen Bolt va explotar, però Gatlin mai es va rendir, malgrat anar a remolc del jamaicà constantment, tant als Mundials com als Jocs de Londres 2012 i Rio 2016, on va arribar amb millor marca però, igualment, va quedar segon per una sola centèsima.

La filosofia del novaiorquès maleït és molt clara: «El xou ha de continuar. El món de l’atletisme s’assembla a un fulletó rosa... però amb ressentiments. Molta gent m’adora i n’hi ha que em detesta, però tothom em vol en les grans competicions». Ahir, a Londres, el que volia la gent era adorar el destronat Bolt.