L'esport com a eina

L’esport com a eina, com a instrument, moltes vegades com a pretext. Així es planteja el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) la utilització de l’esport en l’educació de milers de nens i, a partir d’ara, en la integració i inserció de centenars de joves en risc d’exclusió social, en el moment de complir els seus primers 40 anys de vida. Cosa que fa amb vigor, en plena expansió i amb l’ambició d’emprendre nous programes i activitats que ajudin a formar persones (més que esportistes professionals, per descomptat) a través de l’activitat física.

    

«L’esport és una eina molt potent per aconseguir els objectius que perseguim», assegura Jaume Mora, president del CEEB des del 2007, moment en què va agafar el relleu de l’històric Joan Durà al capdavant de l’organisme, tota una institució ja en l’entramat esportiu de la ciutat. Fa 40 anys, el 1977, quan es va fundar, el consell era una entitat de caràcter més esportiu, però amb el pas del temps Mora la veu com un potent instrument educatiu i social.

    

Els números també són potents. El CEEB ha passat dels 25.000 escolars que movia el 2008 als 44.000 que han participat aquest any en les seves activitats, entre les quals destaca, com a vaixell insígnia, els Jocs Esportius Escolars de Barcelona, amb 2.000 equips, 25.000 partits, 500 terrenys de joc, 26 esports i almenys una quarta part dels nens escolaritzats de la ciutat participant i disfrutant d’ells. L’objectiu, declarat per Mora, és que el 2020 siguin 50.000 els nens i nenes que al llarg d’un curs escolar participin en les activitats ordinàries.

    

Però no tot es limita al curs. L’estiu pot ser perillós per als nens amb pocs mitjans. Per això el CEEB ha incrementat la seva activitat en aquest període i ara aglutina 5.000 nens més que abans, i destaquen els tres Casals d’Estiu que presten especial atenció als menors amb necessitats, i que inclouen l’àpat del migdia.

Bons resultats

Mirant al futur, el consell presidit per Mora es planteja ambiciosos projectes, que inclou arribar a tots els barris de la ciutat, sobretot als més conflictius, i la internacionalització de la seva feina en zones problemàtiques, aplicant sempre en aquests casos el Programa de Responsabilitat Personal i Social (PRPS), un mètode nascut a Chicago, desenvolupat a València i aplicat preferentment pel CEEB que treballa els conceptes de respecte, esforç, autonomia, cooperació i lideratge. «És un mètode per afavorir els bons hàbits, integrar-los en la conducta dels nens i els joves», explica Mora, feliç amb els resultats obtinguts aquest any amb els programes portats a terme en zones conflictives de Mèxic, el Perú, l’Argentina i la zona fronterera d’Etiòpia amb Eritrea (amb el perill dels nens soldats i la prostitució de les nenes).

    

Més a prop, el projecte Superacció també utilitza l’esport, en aquest cas el triatló, per treballar amb adolescents i joves amb alt risc d’exclusió social. Aquí arriben joves dels centres de menors, de tutelars de menors, immigrants arribats en pastera... «El triatló ens permet fins i tot ensenyar a nedar gent que ha travessat el Mediterrani en pastera sense saber nedar. Imagineu-vos el pànic que tenen pel mar, i nosaltres aconseguim que el perdin», explica Jaume Mora, que té com a següent objectiu posar en marxa un centre de dia a la Verneda per treballar, amb mòduls de 15 persones, la seva inserció humana i laboral.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

    

Superacció va tenir el seu primer èxit amb un equip que va finalitzar la Titan Desert, la prova ciclista pel desert del Sàhara, amb diversos integrants del projecte, i del qual ha quedat constància en el documental «Propietaris de Somnis» que explica la història de l’Edu, l’Aya, l’Elías, el Lokman i el Lahcen. Una campanya de migranodearena.org recapta fons per poder fer realitat aquest centre de dia.