«Tornar al Camp Nou és com prendre un bany calent a casa»
jdomenech39119326 barcelona 30 06 2017 deportes partido amistoso fc barcelona 170701184208 /
Patrick Kluivert va celebrar ahir a Amsterdam, on va néixer l'1 de juliol de 1976, el seu aniversari. Feia 41 anys. Ningú ho hauria dit després de veure'l divendres sobre la gespa del Camp Nou, lluint la samarreta del 9, amb la qual va arribar a marcar 123 gols en 257 partits, al costat dels homes que van compartir la davantera amb ell durant sis temporades (1998-2004).
-¿Com valora el seu retorn per jugar amb el Barça Legends?
-Em vaig sentir molt bé. Com a casa. Tornar al Camp Nou és com prendre un bany calent a casa. Molt content de retrobar-me amb la gent amb qui havia jugat: Rivaldo, Ronaldinho, Edgar [Davids], Mendieta... Grans jugadors i grans persones.
-¿El terreny de joc li va semblar més gran amb l'edat?
-Era més petit quan jugava, ha, ha, ha. Es noten els anys. Allà dins he pogut imaginar-me el que sentien, i senten, els equips quan venen a jugar contra el Barça. És immens.
-¿Per què juga? ¿Per nostàlgia, per diversió, per necessitat?
-Jugo perquè m'agrada molt jugar a futbol. Perquè m'agrada jugar amb els futbolistes amb els quals jugo. I perquè el Barça defensa uns valors, té una projecció social, i vull ajudar i formar part d'aquesta història.
-¿Com recorda la seva etapa?
-Com a molt positiva. Per l'equip, pel club. Amb un públic que no era fàcil, però que si està al teu costat és impressionant. És normal que sigui així d'exigent, passa a tots els clubs grans. Em va deixar molt bones sensacions la meva etapa al Barça.
-Va viure una època en què hi havia més crispació que ara. Perquè es guanyaven menys títols. ¿Pensa que era més difícil jugar llavors?
-No ho sé, no he seguit de prop l'evolució del públic i desconec si ha canviat gaire.
-El Barça és el club en què va estar més temps. Més que a l'Ajax.
-Sí. Per això puc afirmar que m'hi sentia com a casa. No és fàcil aguantar sis anys aquí.
-Després va passar pel Newcastle, el València, el PSV Eindhoven i el Lilla. Es va retirar amb 32 anys. Molt jove. ¿Massa jove?
-Alguns diuen que sí i altres diuen que no. Vaig parar en el millor moment.
-¿I per què va parar?
-Vaig començar al màxim nivell als 17 anys quan vaig debutar a l'Ajax. Molt aviat. Altres comencen més tard. Arriba un moment en què es perden les ganes, la mentalitat, totes aquelles qualitats que tenen un valor i són imprescindibles per a l'elit.
-Ha sigut futbolista, tècnic, seleccionador de Curaçao i director tècnic del París Saint-Germain.
-No hi ha res millor que ser jugador. I després entrenador.
-¿El seu futur és a les banquetes?
-És la meva ambició. És un repte. Ho sé des que vaig ser seleccionador de Curaçao. Em va agradar entrenar els joves, ensenyar-los el que vaig aprendre, difondre la visió de Johan Cruyff. És molt important continuar implementant aquesta idea de futbol. Quan vaig dirigir el segon equip del Twente vam quedar campions el primer any i segons o tercers el següent. Va ser molt satisfactori. Em vaig sentir molt orgullós.
-El seu fill Justin segueix els mateixos passos. Ja ha debutat amb el primer equip de l'Ajax als 17 anys.
-És la filosofia del club; quan tens la qualitat suficient, debutes. Estic molt content per ell.
-Veient que va pel mateix camí, ¿quin ha sigut el primer consell que li ha donat?
-Que s'entreni bé cada dia, al cent per cent en cada sessió. Que mantingui els dos peus a terra i segueixi sent humil. Que no es cregui que ha guanyat la Champions.
-Vostè sí que l'ha guanyat. I encara és el golejador més jove d'una final. ¿L'èxit li va arribar massa aviat?
-Les coses bones no arriben massa aviat. Les coses positives s'acostumen a assumir bé. Se'ns va presentar la gran oportunitat i l'havíem d'aprofitar. L'any següent vam tornar a disputar la final i llavors la vam perdre.
-Gairebé tot aquell equip de l'Ajax ha acabat sent entrenador.
-Jo estic esperant la meva oportunitat. Vull escollir bé, un bon club. No decideixo només per mi, ara. El meu fill petit Shane té 9 anys, està jugant al PSG i he de pensar també en ell. Ha de ser un lloc estable.
-Ara que han passat gairebé quatre mesos, ¿pot dir què va sentir el 8 de març?
-No vull parlar del Barça-PSG. Va ser un cop molt fort. Val més que ho deixem així.
Notícies relacionades-¿I de Marco Verrati tampoc en vol parlar?
-No, val més que no. Només puc i vull dir que és un molt bon jugador, que amb la seva qualitat encaixaria en aquest Barça, i que tothom desitja fitxar-lo. Perquè és molt bon futbolista.
