Vermella als pares

Cada cap de setmana en algun camp de la geografia espanyola es repeteix la mateixa història. Els nens i nenes esperen amb impaciència que arribi el dissabte i algun pare més impulsiu i descontrolat del compte converteix un partit de futbol en una bronca per desfogar-se. Ha passat sempre, però ara amb les noves tecnologies aquests escàndols són més visibles. Les imatges, per exemple, de les picabaralles que es van produir a Andorra i a Mallorca les últimes setmanes reflecteixen aquesta vergonya que s’ha d’erradicar completament.

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha extremat els seus esforços per combatre la violència al llarg dels quatre últims anys. «Cada cap de setmana es disputen aquí 5.000 partits i es registren unes 60 incidències greus per any. La xifra s’ha rebaixat el 50%, ho notem en les actes. Som pioners, però encara s’ha de fer molt de camí», assegura Oriol Camacho, secretari general de la FCF.

L’organisme va iniciar la seva campanya la temporada 2012-13 incidint en el joc net, el respecte a l’àrbitre i la lluita contra el racisme i la intolerància. Després va arribar la iniciativa 'Zero insults a la grada', que va tenir un gran impacte al quedar estigmatitzat el pare assenyalat pel nen, i ara destaca el programa '+Kesport', que té un pressupost d’1,5 milions d’euros. «És una aposta seriosa, profunda i ambiciosa que busca una transformació real, amb el suport de la FCF, la Generalitat i les quatre diputacions», afegeix Camacho.

La campanya es va iniciar el novembre passat i es dirigeix a 72 clubs catalans. «Volem conscienciar els pares de l’objectiu principal del futbol formatiu: no volem fer Messis ni Cristianos, sinó formar els nens», explica Andreu Margarit, coordinador general de '+Kesport', que compta amb una àmplia xarxa de tècnics i educadors.

El programa permet als nens avaluar el comportament dels pares durant els partits a través de targetes verdes, vermelles i grogues. També recull una espècie de contracte perquè els progenitors es comprometin «a respectar entrenadors, jugadors i àrbitres com si fossin els seus fills». Al llarg del curs vinent s’incidirà a evitar els insults a les xarxes socials. 

El Govern i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), per un altre costat, van presentar dijous la campanya 'Jo sempre hi guanyo'. «Centrarem la importància en l’esforç, no en el resultat. Per nosaltres guanyar és transmetre valors per fer una societat millor, no fer molts gols o molts punts», explica Jaume Domingo, president de la UCEC. Els àrbitres passen a anomenar-se «tutors de joc» i s’estableix un nou sistema de puntuació en el qual es valorarà el comportament. 

Abans que es produïssin els últims incidents en el futbol de formació, la Federació de Futbol de Madrid (RFMF) va acordar la implantació d’escoles de pares «amb la finalitat de fer-los arribar la preocupació de la federació per aquestes circumstàncies que anaven passant, encara que nosaltres no hem tingut casos greus des de fa dues temporades, en què hi va haver una agressió a un àrbitre», afirma Casildo Caricol, vicepresident esportiu de la Federació. 

És un projecte encara per definir, que es posarà en marxa per a la temporada que ve, informa Carlos F. Marcote. També, a proposta de Caricol, s’anirà en la direcció marcada per la federació andalusa per implantar un programa de 'Joc Net'. El dirigent assegura que és un «problema d’educació i convivència» i apunta un altre factor: «La seguretat dels camps no està coberta al 100% per les limitacions lògiques que hi ha. No podem posar un policia darrere de cada pare o jugador». 

‘EL RESPECTE GUANYA’

En altres llocs d’Espanya també s’han portat a terme fórmules per acabar amb la violència dels pares en els partits dels seus fills. Una de les més exitoses va començar fa un any a Múrcia amb el lema 'El respecte guanya' i s’ha anat implantant de forma escalonada. Els pares agafen de la mà els seus fills i els acompanyen en la desfilada inicial que fan els dos equips i els col·legiats des que surten dels vestidors fins al centre del camp. Els jugadors locals inicien la salutació als futbolistes rivals i després fan el mateix els pares. 

Un gest similar es va produir el cap de setmana passat a Tarragona en el partit d’infantils entre el Racing Bonavista i el Turó Montroig, en el qual els jugadors de tots dos clubs van entrar al terreny de joc entrellaçats i acompanyats dels seus pares. No va anar tan bé a la ciutat esportiva Joan Gamper, on l’àrbitre del Barça-Sabadell d’infantils va expulsar quatre aficionats de la grada que l’estaven insultant, cosa que per desgràcia és habitual. 

«És un problema que ha existit tota la vida. Ara fins i tot diria que és més 'light', però el mòbil ho recull tot i es fa més viral», diu Jonathan Garrote, que ha arbitrat més de 10 anys en totes les categories catalanes, des de les escoles de Barça i Espanyol fins a Primera Catalana. Té mil històries a l’esquena i els Mossos li han salvat el coll diverses vegades. «En el tema 'amateur' el perill està en els jugadors, al camp. Fins a cadets, el problema és a la grada. Els pares es pensen que tenen Messi, els donen ordres als seus fills de tot. Es creuen entrenadors. No s’hauria de permetre». 

EL PROTOCOL ARBITRAL 

Garrote ha arribat a parar dos partits de categories inferiors en la seva carrera. Un va ser a Llefià: «Un pare es va posar darrere d’una porteria a insultar un porter negre, que plorava sense parar. Eren benjamins, nens de 8 anys. L’hi vaig dir al delegat i la resta de pares l’hi van recriminar. Això passa moltes vegades». L’altre episodi va tenir lloc al camp del Júpiter, quan un pare va insultar un jugador en un partit de cadets i es va produir un embolic brutal. Davant les situacions més violentes, l’àrbitre explica el protocol que han de seguir: «Si no va cap a nosaltres ens apartem completament i ho posem en l’acta; si és cap a nosaltres, ens dirigim ràpid als vestidors i s’avisa les autoritats». 

El col·legiat considera que és necessari un reglament federatiu que prohibeixi l’entrada als pares abusius. Alguns clubs ja han pres mesures. L’Atlètic i el Sevilla, per exemple, impedeixen als familiars anar als entrenaments de la seva acadèmia, cosa que també fa l’Espanyol els dilluns i els dimecres. El club periquito no dubta que expulsaria qualsevol jugador d’un equip de formació si participa en una batalla campal, cosa que encara no ha passat. El Sevilla, mentrestant, compta amb un grup de psicòlegs que ofereixen xerrades als pares al principi de curs per prevenir incidents.

Notícies relacionades

«L'agressió em va canviar la vida per sempre»

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

En aquesta línia destaca el llibre 'Cuando ganar es perder', que analitza el fenomen de la violència i ofereix fórmules per aconseguir erradicar-la. «Hi ha articles que poden ajudar els pares a tenir un rol més positiu per no pressionar els seus fills. És una crítica al sistema, al fet que no hi hagi eines perquè els clubs puguin frenar això», analitza Alberto Martínez, periodista i entrenador UEFA B.

L’autor valora tres factors clau en aquest fenomen: el fet que el futbol és l’esport que compta amb més practicants, la creença que des de la grada es pot intervenir en el resultat i l’excés de competitivitat. «La federació catalana ha fet molt bé formant entrenadors. Ara hauria de fer també xerrades per educar els pares. No em sembla bé deixar-los fora del camp. S’han d’incloure els familiars, no se’ls pot convertir en enemics, sinó en aliats», sentencia Martínez.