NATACIÓ

La natació espanyola aposta pel mètode Vergnoux

L'entrenador de Mireia Belmonte vol elevar l'exigència de la selecció des del seu càrrec d'entrenador en cap fins a Tòquio 2020

Els reptes del nou responsable de la natació espanyola, Fred Vergnoux, que manté el seu grup de treball, on compta amb la medallista d’or olímpica Mireia Belmonte / JORDI COTRINA

6
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

Després de disfrutar durant una dècada del fenomen Mireia Belmonte, d’entendre que és fruit del talent, sí, però també d’un treball conscienciós per facilitar-li el camí i no només de la casualitat, la natació espanyola ha decidit apostar per la metodologia Vergnoux, el tècnic francès (05/07/1973, Valence) que ha acompanyat la nedadora badalonina en tots aquests set anys d’èxits: guanyadora de quatre medalles olímpiques a Londres i a Rio, tres en Mundials i 13 en Europeus.

A més a més d’entrenador de la Mireia i del grup de vuit nedadors amb qui treballa al CAR de Sant Cugat, el tècnic francès també assumirà el càrrec d’entrenador en cap de la natació espanyola en el cicle olímpic que conduirà als Jocs de Tòquio 2020 després d’arribar a un acord amb la Federació Espanyola. 

«Hi ha 1.000 Mireies allà fora, només cal posar-se a treballar», repeteix amb freqüència Vergnoux, inconformista per naturalesa, que assumeix una tasca més que exigent: dotar-se d’una mirada global i intentar canviar una dinàmica que està enquistada des de fa dècades en la natació a Espanya, que solament ha produït una campiona olímpica en tota la seva història. «Espanya és tradicionalment una potència a nivell júnior. I guanyem medalles. En canvi no ho és a nivell sènior. Hem de pensar el perquè i com aconseguir aquesta continuïtat».

Vergnoux se sent a gust des de la dissidència, esmola sempre el discurs, fins i tot el que dirigeix a la seva feina («el camí amb la Mireia ha donat resultats, però pot ser que no hagi sigut el correcte. Potser podríem haver guanyat més») però creu cegament que el mètode que ha funcionat amb la campiona badalonina es pot traslladar als altres nedadors. «La Mireia és un talent natural, és única. Però si tenim un model, el coneixement, un mètode que funciona amb la noia campiona olímpica ¿per què no el traslladem a la resta?», explica.

"Això de la Mireia és "Això de la Mireia és únic. És de bojos no aprofitar-ho. Si el model funciona amb ella, ¿per què no traslladar-lo a la resta?»

Aquesta és una de les idees que volten pel cap de Vergnoux, que  serà el màxim responsable dels equips absoluts i s’encarregarà de supervisar els tècnics federatius. Per sobre en l’organigrama de la federació únicament hi haurà Albert Tubella, seleccionador de les categories joves durant els últims anys, que assumirà el càrrec de director tècnic, mentre que José Antonio del Castillo, el seleccionador fins a Rio, controlarà el grup 2 de treball del CAR. A Madrid hi haurà un altre grup de treball a la Blume sota el control de Bart Kizierowski i Serafín Calvo.

«S’ha de treballar més i s’ha de planificar bé i explicar bé el camí. El més important és la implicació a llarg termini. El treball en cicles llargs. Molt poca gent sap que 41 professionals d’una manera o una altra han tingut implicació en la preparació olímpica de la Mireia», revela.

Des del seu nou càrrec, Vergnoux manté el discurs crític amb el que considera una mala gestió. «S’han de buscar espònsors, aprofitar el que ha aconseguit la Mireia en el bon sentit de la paraula. Empènyer els joves. El 2008, després de les dues medalles olímpiques de Londres, vaig preguntar: ‘¿Què farem? ¿campus amb nens, entrenaments oberts?' No vam fer res. I ¿abans de Rio? Res. Això de la Mireia és únic en la història. És de bojos no aprofitar-ho i això frustra molt», esgrimeix.

"Espanya és una potència "Espanya és una potència a nivell júnior. Però no en séniors. Cal pensar per què i com aconseguir això» 

ELEVAR L'EXIGÈNCIA

L’entrenador francès deixa veure, fins i tot, el seu perfil d’'enfant terrible'. «Quan dic que ens hem de posar a buscar les pròximes Mireies,  tothom em critica. Però si dic que existeixen és perquè ho sé. He entrenat i entreno gent que té tant de talent o més que ella, però la gent no està disposada a pagar el preu», explica Vergnoux, exigent i obsessiu en el treball, cosa que alimenta una llegenda de sergent de ferro que no es correspon amb la realitat.

 «Hi ha molts nedadors d’elit que diuen que no són com la Mireia. No accepten el sacrifici. Però quan la Mireia està un mes a Sierra Nevada no és cap sacrifici. És el que vol. És un luxe entrenar algú com ella, que ho té claríssim. Un ha de saber què és el que vol. Quan poses els teus objectius damunt la taula, també entren una llista de coses per aconseguir-los. El que faig és ajudar els esportistes a aconseguir-ho. Després hi ha gent que està disposat a fer-ho i gent que no».

Des d’aquest perfil d’exigència màxima, Vergnoux sap que no compta amb totes les armes i els diners per fer aquest gir de 180º al qual aspira («soc conscient de la realitat, conec entrenadors que no guanyen més de 800 euros i que necessiten una segona feina per mantenir la família»), però intenta plantejar-se apostes concretes. «És evident que no podem competir amb els Estats Units, que té més de 300 centres d’alt rendiment», reflexiona. «En el meu grup de treball busco una cosa complicada. És probable que ni ho aconseguim: comptar amb dos o tres nedadors que baixin de 15 minuts en el 1.500. És molt específic. Però si ho fem, hi haurà pocs països (Itàlia, els EUA, el Japó...) que ho tinguin. No et donarà una medalla. Però a partir d’aquesta dinàmica, passaran moltes coses. ¿Per què no centrar-nos en fons, estils, 200 papallona? Imagina que ho féssim amb el grup de noies que hi ha en el 400 estils (Mireia, Maria Vilas, Africa Zamorano, Catalina Corró...) Així ho fan els americans i els anglesos», reflexiona el preparador francès. «El perfil dels nedadors que existeix avui dia és més de fons o estils. Llavors anem al màxim amb això. Això no significa que no preveiem altres idees. De fet hem de treballar per millorar totes les proves, del 50 al 1.500».

ELOGIS A TUBELLA

Vergnoux elogia el programa que ha portat Albert Tubella en els últims anys per desenvolupar el talent jove. «El programa 2020 ha començat fa molt temps i és molt bo a aquest nivell.  Això sí que funciona i sortirà molta gent», afirma, encara que considera que també serà necessari un nivell d’exigència més alt en l’elit. «Tots els nedadors que arriben al CAR tenen el mateix tracte que la Mireia, que és campiona olímpica. Atenció,  metges, físios... I això ha de canviar perquè la gent s’acomoda. I és aquí per millorar, no per passar el temps. S’ha d’apujar el criteri de selecció. El CAR no és un programa social. S’ha de canviar la mentalitat de la gent. De mica en mica es pot fer. I amb la generació que ve, la dels júniors, intentarem fer aquest camí».

"El Mundial posarà  "El Mundial posarà molta gent al seu lloc. Rebrem garrotades, però és una transició necessària» 

Notícies relacionades

A l’horitzó immediat hi ha el Mundial de natació d’Hongria, al juliol. Però el pla de Vergnoux és a mitjà i llarg termini. Al cap té perfilat el pla de treball per a l’esdeveniment del Japó d’aquí a tres anys i mig i pensa com treballar amb els joves per al 2024 i fabricar talents nous. 

«El 2013 vam tenir molta sort de tenir el Mundial a casa i la gent es va posar les piles després dels Jocs. Però aquest Mundial posarà moltíssima gent al seu lloc. Ens passarà factura. Pensem rebre moltes garrotades però una transició és necessària», explica l’entrenador francès. «Crec que, al final, serà positiu. Aquest Mundial exercirà de filtre. Sabem qui pretén treballar amb un grup d’alt nivell per preparar una cosa gran. És tota la generació dels joves: María Vilas, Jimena Pérez, Àfrica Zamorano, Fátima Gallardo quan es recuperi de la lesió... En els nois, Albert Escrits, Hugo González, Joan Lluís Pons...I a tres anys vista, crec que podem fer una bona feina».