Voro, etern salvador

Salvador González, Voro, debutarà avui per cinquena vegada com a entrenador del València en el partit d’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei davant el Celta. La presència d’aquest històric central i habitual delegat de l’equip al capdavant de la plantilla en els últims vuit anys és sempre sinònim de crisi al club, i que s’hagi hagut de fer càrrec de l’equip tres vegades en poc més d’un any és la mostra que, després de la seva adquisició per part de Peter Lim, l’entitat de Mestalla ha entrat en una espiral de destrucció de conseqüències imprevisibles. Que hi hagi la intenció que es quedi de manera indefinida en el càrrec confirma la paràlisi d’uns dirigents que veuen cada vegada més real l’amenaça del descens.

L’abrupta dimissió de Cesare Prandelli va sacsejar divendres passat el club, i això que s’ha acostumat a viure en un sobresalt continu. Feia tot just una setmana que havien transcendit unes imatges de Dani Parejo, un dels seus capitans, de festa amb símptomes d’embriaguesa i només dos des que mig centenar d’ultres havien retingut els jugadors més d’una hora a la ciutat esportiva de Paterna. L’italià va arribar amb un projecte per tornar a la Champions en dos anys, i tres mesos després va marxar donant un cop de porta al veure reiteradament incomplertes les promeses que li havien fet per reforçar l’equip.

Una multa de la Unió Europea de 23,3 milions per rebre ajudes de la Generalitat l’han deixat sense marge però, segons Prandelli, també falta voluntat. Tampoc ell va complir la seva part, ja que l’equip, sent el quart pressupost de la Lliga, segueix a un pas del descens, igual que estava quan va arribar i igual que va passar l’any passat.

Peter Lim va tancar la compra del València l’octubre del 2014 per 100 milions d’euros. Ho va fer de la mà d’Amadeo Salvo, que llavors era el president de l’entitat. En un enrevessat procés de venda, a ell li va posar l’alfombra vermella i a la resta, pals a les rodes. Després va injectar 100 milions més per reforçar l’equip i abonar-lo a la Champions i va prometre que acabaria el Nou Mestalla abans del 2019. Aquestes eren les dues claus d’un projecte que ara s’ha ensorrat, ja que la Lliga de Campions és una utopia i en l’última junta, Layhoon Chan, la presidenta, va anunciar que el nou estadi, aturat des del 2009, no es finalitzarà en la data prevista.

I això posa en seriós risc el futur de l’entitat, ja que a partir de la pròxima temporada ha de començar a tornar el seu deute i no a pagar només els interessos com fins ara. Els pagaments es quadruplicaran fins a superar els 20 milions anuals, cosa que sembla impossible d’afrontar sense jugar a Europa i sense el nou estadi. I el deute segueix sent d’uns 350 milions d’euros.

DESCONNEXIÓ SOCIAL

Notícies relacionades

Islàndia, l’últim escull d’Espanya per al Mundial

El president és el que més ha perdut

Quan es va convertir en el nou propietari, milers de persones van aclamar Lim a Mestalla, però ara ja fa gairebé un any que no trepitja València, i malgrat la inversió que ha fet ja són moltes les veus que protesten contra la seva gestió. Entre les dues situacions hi ha un punt d’inflexió l’estiu del 2015, quan Salvo va deixar l’entitat després d’haver perdut el pols en la gestió esportiva que va protagonitzar durant mesos contra Jorge Mendes, representant, amic, soci i conseller de Lim.

La seva marxa va deixar els enviats de Lim sense la seva connexió natural amb l’entorn del club, al qual la presidenta no agafa el pols. Tampoc ho fa Jesús García Pitarch, que en va agafar fa un any la direcció esportiva i ha anat acceptant amb bones paraules les contínues rebaixes que Lim ha imposat al seu projecte fins a deixar-lo irreconeixible.