El blaugrana ve del rugbi

E ls colors originals del Barça procedeixen d'un equip de rugbi. Concretament, del Merchant Taylors, pertanyent a una escola situada a Crosby (Liverpool). La nova teoria sobre la samarreta fundacional del club podria ser la definitiva; pel que sembla, és la que la junta directiva ha adoptat i accepta com la més versemblant.

La tesi s'assumeix tenint en compte les versions coincidents que han donat Manel i Xavier Gamper, néts de Hans Gamper, el fundador de l'entitat, i Michael Witty, nét de Frederick Arthur Witty, que va assistir a la segona reunió del club de recent creació el 1899, i president entre el 1903 i 1905. El Barça entén que la versió dels descendents mereix prou credibilitat per assumir-la oficialment i difondre-la.

VERSIÓ ANTIGA

Witty li va explicar a Josep Maria Bartomeu que a casa seva sempre havia escoltat la mateixa versió sobre la procedència dels colors del Barça: que van ser copiats de la Merchant Taylors, que era on havien estudiat el seu avi Frederick Arthur i el seu oncle avi Ernest. El pare de Michael, Frederick, fill del primer, va escriure a Liverpool per confirmar la teoria i, efectivament, li van comunicar que Frederick Arthur i Ernest havien sigut estudiants de l'escola, havien sigut jugadors de l'equip de rugbi i que els colors de la formació a finals del segle XIX eren el blau i el grana. Aquesta informació, antiga, s'ha acceptat ara com la més plausible i convincent. Més que les dues anteriors.

DUES TEORIES

Una d'elles atribuïa els colors blaugrana a l'ús dels llapis que utilitzaven els comptables de l'època, que eren de color blau i vermell, per escriure els comptes segons fossin positius o negatius. Era més acceptada, no obstant, la que vinculava la relació amb el cantó suís on va néixer Hans Gamper, el fundador del Barça, i el Basilea, l'equip on havia jugat abans de traslladar-se a Barcelona. Emma Gamper, la seva néta, va escriure en un llibre que el seu avi va tenir una relació posterior més estreta amb altres clubs, l'Excelsior i el Zuric, que amb el Basilea.

L'escassa documentació existent no permetia establir com a segura cap de les hipòtesis que s'havien format sobre l'elecció dels colors. No obstant, han quedat establertes com a certes dues premisses; que hi va haver una reunió fundacional al Gimnàs Solé el 29 de novembre de 1899 en què es va aprovar el nom de Futbol Club Barcelona, es va adoptar l'escut de la ciutat i a la qual van assistir 12 persones: Gamper, els també suïssos Otto Kunzle i Walter Wild, l'alemany Otto Maier, els anglesos John i William Parsons i els catalans Lluís d'Ossó, Josep Llobet, Pere Cabot, Bartomeu Terradas, Enric Ducal i Carles Pujol. El primer president, per ser el de més edat, va ser Walter Wild.

ELS PANTALONS BLANCS

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

La segona realitat és que en la segona reunió de socis, el 13 de desembre del mateix any, i a la qual van assistir els germans Witty, es van escollir els colors blau i grana per a la samarreta. Els primers pantalons van ser blancs. Van canviar a negres cap al 1910, i després, a blaus. Les seccions van lluir pantalons blancs fins als anys 70.

L'anunci del Barça d'ahir obeeix a una trobada dels Gamper i els Witty amb Bartomeu, després d'exposar les seves informacions al centre de documentació. El president va rebre una fotografia de l'equip de rugbi de la Merchant Taylors. L'equipació era vermella amb una franja blava. Encara que les famílies poguessin tenir interessos divergents per arrogar-se l'autoria dels colors del club, van coincidir en el fet que aquesta última teoria era la més factible. La proposta dels Witty de lluir els colors del seu col·legi va ser acceptada per Gamper perquè coincidia amb els colors del Basilea, on ell havia jugat.