El regal de la Premier

Pep Guardiola ha passat el Nadal en família. Però no amb la família de tota la vida. Aquest any les celebracions han sigut diferents. El pla de festes l’ha fet viure acompanyat de la seva altra família. La del City. La Nit de Nadal, per exemple, la va passar amb mig equip al qual va invitar a un restaurant de tapes de Manchester. Més evil que citizen ja que un dels socis és Juan Mata. Un canvi d’allò més estrany i que els principiants com ell assumeixen  resignadament però amb enorme curiositat. Anglaterra is different. I si hi ha alguna cosa que reforça el seu encant i la seva singularitat és el Boxing Day. Mentre la pilota deixa de rodar a gairebé tot el món, allà va més ràpid que mai. Futbol sense parar. Més de 700 equips entren en joc a les illes en una jornada molt especial. 

De les dues setmanes de descans a la Lliga i la llarga aturada hivernal de la Bundesliga, Guardiola ha passat a un intens tràfec amb un calendari que mareja. La cançoneta que aquests dies es juga la Premier té un doble sentit. Es juga en el sentit literal, partits i més partits, i en el sentit competitiu.

Quan Guardiola va fer un cop d’ull al calendari devia fer aquell gest tan seu de rascar-se el cap. Normal. El City jugarà tres partits en vuit dies (26, 31 de desembre a Liverpool ni més ni menys i 2 de gener). I així tots. La tradició dicta que el ple de punts és gairebé impossible i que aquí s’imposa la plantilla més que l’equip.

    

Viscut el primer episodi nadalenc, el Chelsea mana. Així que mentre Messi i companyia fa dies que estan escampats pel món i es dissenyen vacances a mida per regular el descans, a Anglaterra no hi ha treva. I ningú aixeca la veu. Al contrari. Després del xoc inicial i el disgust que comporta trencar segons quines tradicions familiars, el futbol nadalenc s’acaba convertint en un dels moments més emotius de la temporada. O el que més. 

ORIGEN NO GAIRE CLAR

Tot comença amb el Boxing Day (26 de desembre), amb un origen no gaire clar. Hi ha diverses versions. N’hi ha una que es remunta a l’edat antiga i fa referència a les caixes en què els sacerdots mostraven les donacions que havien rebut aquells dies. Però predomina una versió que situa aquesta tradició al segle XIX. El punt en comú són les caixes que els treballadors utilitzaven per portar o bé el menjar que havia sobrat el dia de Nadal a les cases nobles on servien o que els havien regalat els seus patrons. Era un dia de festa i una de les distraccions preferides era l’esport. I entre les classes desafavorides, el futbol per sobre de la resta. Però també és temps de rugbi, criquet i tot els esports made in Britain.

I love playing on Boxing Day. Good win. 🙏🏻⚽️ pic.twitter.com/XktlgWUdoe

— Cesc Fàbregas Soler (@cesc4official) 26 de diciembre de 2016

Durant més de mig segle, el Boxing Day convivia amb el Christmas Day. Hi va haver un temps en què es van jugar més partits el dia 25. Però a finals dels anys 50 va acabar desapareixent del calendari per problemes en les comunicacions mentre que el Boxing Day sobrevivia. I amb èxit. És una de les jornades amb les millors xifres d’assistència (la mitjana supera el 90%) i amb un públic més familiar. És el dia de la canalla. En molts casos els nens viuen el seu debut a l’estadi aquest dia com un regal paternal.

Outstanding team performance and a clean sheet. I like Boxing Day! Thanks for your superb support, fans! #everton #efc pic.twitter.com/t8HPoPTI4I

— Ronald Koeman (@RonaldKoeman) 26 de diciembre de 2016

DISTÀNCIES PRÒXIMES

Encara que no ho necessitio, la Premier cuida tots els detalls. Per començar, el calendari, amb la idea d’evitar els desplaçaments més llargs. En aquesta jornada, per exemple, la màxima distància la recorreran els seguidors del West Ham fins a Swansea, uns 250 quilòmetres. La resta, una mitjana de 100 quilòmetres. A Guardiola, com qualsevol, no li ha quedat més remei que ajustar el seu full d’excel a aquest calendari i mirar de recuperar en vuit dies el terreny perdut respecte al Chelsea d’un altre principiant, Antonio Conte. S’han d’acceptar les normes encara que no sempre sigui fàcil.

"No fer un parón per Nadal és la cosa més diabòlica d'aquesta cultura" (Louis van Gaal)

Hi ha qui s’ha atrevit a malparlar del Boxing Day, una heretgia com atrevir-se a dir que condueixen al revés. ¿I qui va ser l’insensat? Louis Van Gaal. «No fer una aturada per Nadal és la cosa més diabòlica d’aquesta cultura», va assenyalar fa dos anys quan estava al capdavant del United, convençut que penalitzava tant els clubs com la selecció: «¿Quants anys fa que Anglaterra no guanya res? Perquè els jugadors arriben exhaustos a final de temporada». No totes les queixes eren futbolístiques. També hi havia les qüestions personals que afecten la majoria. «Tinc una dona, fills i néts, i aquest Nadal no els podrem veure».

"Quan vaig arribar pensava igual que Van Gaal. Però ara ploraria si se suspenguessin aquests partits" (Arsene Wenger)

Notícies relacionades

Nielsen vol tancar la seva etapa al Barça amb una altra Champions

Mourinho converteix Bernardo Silva en "el galàctic de saldo"

 Arsene Wenger, en canvi, n’és un ferm defensor malgrat que en els seus inicis a Anglaterra també li va costar adaptar-s’hi. Normal. Acaba de complir 20 anys a l’Arsenal. «Quan vaig arribar pensava igual que Van Gaal. Però ara ploraria si se suspenguessin aquests partits. És part de la tradició i tot Europa mira Anglaterra aquest dia», va proclamar, encara que sí que es mostra partidari d’un descans després de l’1 de gener. 

«Tenim menys de 48 hores entre dos partits. M’agradaria canviar-ho però no puc», es va lamentar resignat Jurgen Klopp. A Anglaterra  s’imposen les tradicions i el Boxing Day és una de les més intocables. Així que Guardiola va renunciar a la tradició i ha canviat la familiaritat de Santpedor per la seva nova casa de Manchester.