Messi rep Colòmbia entre turbulències

La selecció argentina vol acabar bé el penós 2016 davant Colòmbia i allunyar el malson de quedar-se sense Mundial el 2018. Ha de guanyar o guanyar perquè, en cas contrari, els seguidors i la premsa tornaran a ser inclements. El viatge a la província de San Juan, uns 1.100 quilòmetres a l’oest de la ciutat de Buenos Aires, va tenir tocs de presagi nefast. El vol es va moure com una batedora. En un principi es va dir que hi havia hagut vòmits generalitzats, entre ells, els de Messi. Però la informació va ser després desmentida.

 

El que passa és que algunes paraules com turbulències i pànic estan a l’ordre del dia. ¿Què passaria si l’equip que té el millor jugador del planeta no aconsegueix aquesta nit (00.30 hores, Cuatro) els esperats tres punts? Alguns dels presentadors televisius que dies enrere, després de la pallissa brasilera a Belo Horizonte, es van recrear fent llenya de l’arbre caigut, donen per descomptat que això no passarà amb la mateixa lleugeresa que van descarregar la seva ira contra un intocable com Javier Mascherano.

UNA DERROTA AMB BANY  

És cert que fa 23 anys que Colòmbia no guanya l’Argentina en una eliminatòria. Però hi ha una derrota el record de la qual fa posar els cabells de punta. Va tenir lloc el 5 de setembre de 1993. Aquell diumenge, els cafeters van atropellar una Argentina que havia estat invicta en 33 partits. Va ser un 0-5 amb bany. Des de les tribunes va començar a baixar el crit d’indignació de «Maradona, Maradona»: es demanava que tornés per portar l’equip al Mundial dels Estats Units. L’Argentina va anar a la repesca amb Austràlia. Va arribar al campionat i se’n va anar de manera lamentable, enmig de l’expulsió de Diego.

Han passat 23 anys d’aquella pallissa colombiana. Maradona ja no hi és però sí un Messi sol contra tots. Al bàndol cafeter hi seran no només un vell conegut com José Peckerman, l’enyorat entrenador que va portar la Pulga a la selecció el 2006, sinó James i Falcao. L’atacant es va queixar de l’elecció de l’equatorià Roddy Zambrano com a àrbitre. «No és ideal que sigui d’un país que és competidor directe amb nosaltres. Colòmbia va tenir inconvenients en partits anteriors en què ens van perjudicar. Esperem que no sigui el cas», va dir, però va suggerir que la providència podria donar un cop de mà als amfitrions que les estan passant magres.

LLUNY DE BUENOS AIRES

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Després que Leo diagnostiqués que l’equip «havia tocat fons», l’entrenador Edgardo Bauza va semblar que mirava cap a una altra banda. Amb les coses així, la confiança en aquesta selecció deu estar en el seu moment de més baixa cotització. És, en definitiva, el mirall exacte de la crisi gairebé terminal de l’Associació del Futbol Argentí (AFA). «Em sap greu el que passa», va dir Peckerman. L’equip va decidir jugar lluny de Buenos Aires per evitar una recepció negativa. Però els jugadors van ser rebuts a San Juan amb certa indiferència. Potser aquesta nit els animaran com mai. I si l’Argentina guanya els ànims se sosegaran.

Els dubtes, no obstant, no es dissiparan. «¿És imaginable que aquesta selecció envellida en alegria, energia i rebel·lia i cada vegada més vella en el seu DNI pugui jugar un Mundial? A excepció de Messi, tots, absolutament tots els seus presumptes amics, companys de llei o com s’anomenin, ja han disfrutat la cresta de l’onada i avui batallen per sostenir un altiplà o descriure la inevitable corba descendent. No és el futbol. És la vida. Biologia pura», va recordar el diari esportiu Olé.