El futbol català minimitza l'alarma per la gespa artificial

No és la primera vegada que apareix un estudi sobre les conseqüències nocives per a la salut humana dels terrenys de gespa artificial, elaborats amb grànuls de cautxú reciclat (de pneumàtics usats), un producte potencialment cancerigen segons alerta l'últim treball científic sobre aquesta matèria publicat a Holanda i emès per un canal de televisió d'aquest país la setmana passada. Un informe que ha desencadenat certa alarma però que s'ha acollit amb tranquil·litat, prudència i moltes reserves a Catalunya, segons explica la mateixa Federació Catalana de Futbol -les seves competicions es porten a terme en centenars de camps d'aquestes característiques cada cap de setmana-.

«No és gens nova aquesta informació», explica Álvaro Montoliu, director de comunicació de la federació, que afegeix que els clubs han acollit les notícies procedents d'Holanda amb molta calma. «És una informació que s'ha de prendre amb prudència perquè no es pot generar alarma de forma irresponsable, malgrat que evidentment estem a favor dels estudis que indaguin sobre els efectes que aquests camps puguin tenir en la salut».

NORMATIVA HIGIÈNICA

Montoliu explica que aquesta classe de terrenys de joc estan molt expandits per Catalu-nya, quan fa uns 10 anys es va iniciar la substitució gradual dels camps de terra pels d'herba artificial, un projecte de renovació que va comptar amb l'ajuda de la Generalitat i ajuntaments. Ara, el problema amb què es troba la federació i els clubs és la brutícia d'aquests terrenys de joc. «Volem elaborar una legislació per al manteniment d'aquests camps, ja que no hi ha una normativa en relació amb aquest assumpte. El repte és mantenir-los en unes condicions higièniques òptimes per als esportistes», diu sobre unes instal·lacions que, en molts casos, presenten un clar deteriorament pel pas del temps i la sobreexplotació a la qual es veuen sotmeses (cada cap de setmana un d'aquests camps pot acollir desenes de partits).

Una altra font federativa també descarta que la informació sorgida a Holanda, i ja publicada per la web d'EL PERIÓDICO dimecres, hagi desfermat cap alarma, a la vegada que demana ponderar aquesta classe d'estudis. «Ningú es menja el cautxú d'aquests camps a cullerades, tot i que evidentment estem a favor de qualsevol estudi que vetlli per la salut dels esportistes».

CONTROLS DE PRODUCCIÓ

També demana prudència Eudald Morera, director general de Royal Verd, una de les empreses més destacades del sector, que explica que aquesta classe d'estudis ja van sorgir també a Itàlia fa quatre o cinc anys.

«Tot el procés de producció d'aquests materials passa per controls molt exigents. Vull pensar que la presència del cautxú, molt habitual a tot el món, no suposa cap mena de risc, i ho dic com a empresari i pare», afirma Morera, que també aposta per l'elaboració de més estudis sobre els efectes que puguin tenir aquests materials.

Notícies relacionades

¿Pot ser cancerígena la gespa artificial?

Un autogol condemna Espanya en la final sub-19

A Holanda, no obstant, la irrupció d'aquest estudi ha propiciat la suspensió dels partits d'una trentena de clubs amateurs per part de la federació. Igualment, alguns ajuntaments han decidit escampar grans de suro en comptes de cautxú en aquests camps. Ja el 2014, la cadena nord-americana NBC va fer pública la denúncia d'Amy Griffin, entrenadora de futbol, que va comptabilitzar fins a 200 classes de càncer entre jugadores que havien jugat en camps artificials, sobretot a partir de l'any 2000, quan es va introduir el cautxú.

El gener passat, la Comissió Europea va ordenar investigar les conseqüències d'utilitzar productes amb cautxú, incloent-hi les partícules de la gespa artificial. Els resultats es faran públics al desembre.