Una Copa Ryder al límit

L’equip dels Estats Units va recuperar la Copa Ryder després de vuit anys de domini tirànic d’Europa. El desenllaç en els partits individuals de diumenge (7,5 punts a 4,5 punts) i el marcador final de 17-11 a favor dels nord-americans va disparar les emocions entre els jugadors de Davis Love i entre les més de 50.000 persones que van omplir de gom a gom cada dia el recorregut del Hazeltine National Golf Club, a Chaska (Minnesota), en una edició viscuda al límit, tant en l’aspecte esportiu, com en l’ambient d’alta tensió de les grades que, per primera vegada en aquesta competició biennal, va traspassar el límit de l’esportivitat.

«Els nostres nois han sabut desempallegar-se de la pressió. Estic encantat per ells, per la forma en què han competit al llarg de tot el cap de setmana. Però sobretot orgullós de la forma en què hem actuat, com una família», va proclamar Love, per compartir l’èxit amb els aficionats nord-americans, que van ser una part important en la victòria, en el que es va convertir en una festa espontània damunt dels greens.

Espectador expulsat

El comportament d’alguns seguidors, una part petita del públic, cridant contra els jugadors europeus, insultant-los, especialment en la jornada de dissabte, en què un espectador va ser expulsat després d’encarar-se amb el nord-irlandés Rory McIlroy, cosa que va obligar a intervenir-hi la PGA, que va demanar públicament correcció als aficionats abans dels partits individuals i va col·locar marshals perquè controlessin les actituds extraesportives.

Davant aquell escenari hostil, que podria donar pas a alguna represàlia o venjança d’aquí un parell d’anys, en l’edició que es disputarà a París, els jugadors europeus van intentar rebaixar la tensió en la roda de premsa conjunta després d’acabar-se la final. «Primer i perquè tothom ho sàpiga. Nosaltres no recomanarem cap represàlia a París. Nosaltres no som així», va proclamar McIlroy, una intervenció que va rebre una ovació tancada per part de tot l’equip.

«És l’esperit que regna a Europa. Animar, sí, esgargamellar-s’hi, sí, però traspassar els límits, mai. I aquesta actitud no serà mai aclamada, justificada o impulsada des de l’equip. Volem jugar la Ryder tal com toca. És a dir, 12 jugadors d’Europa, amb els seus capità i vicecapitans, contra 12 més dels EUA. No tenim problemes amb ningú de l’altre equip i realment, respecte al públic, el 95% és fantàstic. La resta és una minoria molt petita».

Si a nivell de fair play, l’equip de Darren Clarke va donar exemple, a nivell esportiu també va abandonar Hazeltine amb bones sensacions per alguns detalls que van quedar després de la competició, com el lideratge de McIlroy i Sergio García, o el caràcter competitiu d’alguns dels debutants com el canari Rafa Cabrera Bello, que va guanyar dos punts i mig de tres,  i el belga Thomas Pieters, que va sumar 4 dels 5 punts en joc, de manera que es va convertir en el millor balanç d’un rookie europeu en la història de la competició. «Tot el que ha passat aquesta setmana és una experiència de les que et canvia la vida», va admetre el jugador  canari, de 32 anys.

Notícies relacionades

Els EUA recuperen la Ryder en una electritzant jornada final

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Un punt i a part es mereix Sergio García, que va deixar per al record un esplèndid pols en l’última jornada amb Phil Mickelson, tancat amb empat després de 18 forats brillants, en què tots dos van entregar conjuntament 19 birdies. A Hazeltine, on disputava la seva cinquena Ryder, el castellonenc, de 36 anys, va igualar els 37 partits i 22,5 punts de Seve Ballesteros en la competició, molt a prop de Nick Faldo, el jugador que més punts acumula (25) en la història.

«M’agrada jugar per als meus companys. Adoro jugar per Europa. Si mai guanyo un major, no passa res. Aquests moments ningú me’ls podrà prendre. No canviaria els meus cinc Ryder per un major», va explicar orgullós el jugador de Borriol.