Neymar es tenyeix d'or

Tant si es vol com si no, Neymar Jr. ja és el ‘menino de ouro’ del futbol brasiler. Primer des de 28 metres, amb un llançament de falta èpic, i després des de la sort dels 11 metres, en el cinquè i definitiu xut de la ‘seleção’, el capità de 24 anys d'edat va deixar clar sobre la gespa de Maracaná per què la seva medalla d'or davant d'Alemanya a Rio 2016 el situa des d'ara, i per sempre, per sobre del bé i del mal. 

"Què hi farem. Ara m'hauran de suportar”, va ser la frase per desfogar-se que va deixar anar Neymar, que, escassos segons abans, havia batut el meta alemany Timo Horn en una èpica tanda de penals que va provocar l'explosió més gran d'alegria que es recorda els últims anys al Brasil. Un rugit aclaparador de la ‘torcida’ que va emanar del temple del futbol i va recórrer dissabte a la nit cada racó del gegant amazònic. El jugador del Barcelona sabia que el "miracle olímpic", com se n'ha dit a la premsa del país, s'havia complert gràcies al seu do diví amb la pilota.

100% JESÚS

Como ja va passar després de conquistar la primera Champions, ja fa més d'un any, la cinta "100% Jesús" va adornar el cap de l'‘il·luminat’ després de la gesta. Un gest, en un país profundament religiós, amb què va voler demostrar que la seva fe en la victòria no havia desaparegut mai malgrat l'allau d'atacs dels periodistes del país després dels decebedors partits contra Sud-àfrica i l'Iraq. En aquell moment, milions de brasilers van cridar als quatre vents que el pes del braçal de capità acabaria ofegant un jugador “immadur dins i fora del camp”. 

Però 'Ney' es va mantenir en silenci i, partit a partit, es va encarregar de fer callar les àcides boques dels escèptics brasilers amb les seves assistències a Luan, Gabriel Jesus i ‘Gabigol’, els seus golassos a pilota parada i, sobretot, amb el seu lideratge davant deu jugadors més que, incapaços d'igualar-li el sobrehumà estat mental, van confiar en ell cegament. Amb la missió complerta, el crac s'ha alliberat del pes que injustament li havia sigut atribuït per les males llengües de la ‘torcida’. “El pes me'l poseu vosaltres”, va dir.

“Avui, que he sigut campió, entrego el braçal de capità, que és una cosa que he rebut i he honorat amb afecte; ha sigut un honor ser el capità del Brasil, però a partir d'ara ho deixo i m'agradaria enviar un missatge al tècnic Tite perquè pugui buscar algun altre jugador per fer aquesta funció”, va aclarir Neymar en un clar missatge a l'entrenador que agafarà les regnes de la “canarinha” després de l'èxit inesperat de Rogério Micale, l'altra gran figura que va fer callar de cop els milions de crítiques que va rebre per ser un “entrenador de categories inferiors”.

UN TÍTOL ÚNIC

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

Ahir l'alegria de Neymar es va desbordar amb els companys. Tots ells, sense excepció, es van tenyir els cabells de ros per emular la brillantor del metall que acabaven d'aconseguir. Per acabar-ho d'adobar, el barcelonista i Luan, la gran revelació de Rio 2016, es van tatuar el logotip dels Jocs al cos: Ney al canell i el del Grémio al pit. És clar que Neymar no és Romário, ni Rivaldo, ni Ronaldo, ni Ronaldinho, ni de bon tros Pelé, però és que cap d'ells va assumir la resposabilitat de portar el braçal de capità en un gran torneig tot i ser els grans cracs de les seves respectives èpoques. 

La tradició al Brasil era sàvia, el geni de l'equip no hauria de carregar amb la responsabilitat d'estirar el carro en els moments difícils sinó fer màgia davant de porteria. Neymar ho va fer i, a més, va guanyar l'únic títol que no havia conquistat mai la selecció pentacampiona del món. Si Pelé va sumar tres estrelles a l'escut de la 'canarinha', Neymar hi va sumar el tan anhelat daurat de l'or olímpic. Sí, és cert, Neymar no és Pelé ni està a un pas de ser-ho, però a Maracaná va aconseguir rescatar una cosa que feia temps que el país del 'jogo bonito' havia perdut: l'orgull.