Nadal es queda fora de la final després d'un partit èpic contra Del Potro

L'argentí doblega l'espanyol en el 'tie break' d'un tercer set monumental

jcarmengol35100407 jj00512 r o de janeiro  brasil   13 08 2016  el tenista espa160813200029

jcarmengol35100407 jj00512 r o de janeiro brasil 13 08 2016 el tenista espa160813200029 / SEBASTI O MOREIRA

2
Es llegeix en minuts
JOAN CARLES ARMENGOL / RIO DE JANEIRO (enviat especial)

Rafael Nadal es va quedar a les portes de fer història en el tennis olímpic. Després de guanyar la medalla d’or en dobles, el jugador mallorquí no va poder entrar en la final d’individuals al caure davant l’argentí Juan Martín del Potro (botxí del número 1 Novak Djokovic en la primera ronda) en tres sets, per 5-7, 6-4 i 7-6 (7-5) en 3 hores i 8 minuts d’un sensacional partit.

    En una última mànega èpica, Nadal ha protagonitzat dos miracles abans de sucumbir al canoner de Tandil, de 1,98 d’altura, que li va fer molt de mal amb el seu servei durant tot el partit. Contra les cordes, amb 4-5 en contra i servei de Del Potro, l’espanyol li va trencar en blanc, i en el següent ha va aixecar un 0-40. El tercer miracle va estar a punt d’arribar en el tie break, però ja no va poder aixecar un 2-5, i després un 4-6 en contra.

    Una dreta massa oberta, que es va escapar al passadís de dobles, va enterrar les opcions de Nadal de ser el primer tennista a poder guanyar un segon títol olímpic en individuals, i el primer des del nord-americà Vincent Richards a emportar-se l’or tant en individuals com en dobles. És clar que, en aquest cas, parlem de principis del segle passat i dels Jocs de París 1924.

    La història quedarà ara a tocar de l’escocès Andy Murray, que en l’altra semifinal va superar el japonès Kei Nishikori per 6-1 i 6-4. Murray va guanyar l’or a Londres 2012, sobre l’herba de Wimbledon, i tindrà davant un Del Potro que fa quatre anys va aconseguir la medalla de bronze, la mateixa que aquest diumenge intentarà aconseguir Nadal, com a premi de consolació, davant Nishikori (18.30, hora espanyola). L’or de Pequín 2008 ja no el podrà repetir, encara que el manacorí es va mostrar  orgullós de la llarga setmana olímpica que ha viscut a Rio, des que divendres passat va desfilar al capdavant de l’equip espanyol com a orgullós abanderat de la delegació.

TENNISTA DE BANDERA

Notícies relacionades

Que és un tennista de bandera ho va demostrar de nou davant Del Potro, campió de l’Open dels EUA del 2009, que està tornant d’una llarga absència per lesions que l’ha portat al lloc 141è mundial, que per a res es correspon amb el seu actual nivell. «Quan vaig veure el quadro i Djokovic en primera ronda, pensava més en un rostit que en una medalla, la veritat», va assegurar l’argentí, que ahir va tenir la meitat de la grada a favor seu, mentre l’altra meitat, la brasilera, es decantava per un miraculós Nadal al qual va faltar només un mica per revertir la situació en un tercer set monument al tennis.

    «Mereixíem guanyar tots dos, però no tinc res a reprotxar-me. He donat fins a l’última gota d’energia», va assegurar el manacorí, que pot anar-se’n de Rio amb dues medalles (i tres en el seu total olímpic) a ­penes tres mesos després de patir a Roland Garros una lesió al canell que l’ha tingut fora de joc fins als Jocs.