Marc López: "El dia que vaig conèixer en Rafa li vaig guanyar un set per 6-0"

No ha sigut una roda de premsa a l'ús. El moment era emotiu per als dos, amics des de petits, però ha permès moments molt divertits. Com quan Marc López ha volgut recordar el dia que va conèixer Rafael Nadal. "Ell tenia 14 anys", ha començat en Marc. "No, no, jo crec que en tenia 12", ha replicat en Rafa. "No, no, en tenies 14. Em van demanar que jugués un set amb tu en el torneig de Barcelona... i et vaig guanyar per 6-0". "Sempre explica el mateix -ha replicat de nou Nadal- però crec que jo tenia 12 anys".

Els dos amics es porten quatre anys, però això ara no importa, ni la verosimilitud de la divertida anècdota. Ara tots dos són campions olímpics després d'un torneig impecable en què han reviscut velles sensacions i en què han triomfat malgrat tenir molt poques ocasions de jugar junts. Però l'amistat, inalterable, segueix.

"Hi ha un gran 'feeling' entre nosaltres, i això és important en els dobles. Amb en Rafa ens coneixem bé i gairebé no s'ha notat que juguem molt poc junts", ha assegurat en Marc. "És un dels meus millors amics i és un moment molt especial poder viure això amb ell. Ens hem divertit i hem lluitat junts per aquesta medalla", ha afegit Rafa. "Sóc increïblement feliç de poder compartir un moment així amb un dels meus millors amics, serà un premi inoblidable per a la resta de la meva vida", ha afegit el manacorí.

Notícies relacionades

"¿La plata europea? Continuo sent el mateix pringat"

L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

Marc López també vessava felicitat... i agraïment. "Somiava guanyar un Grand Slam, i ho he fet aquest any a París amb Feliciano López, i somiava simplement estar en uns Jocs Olímpics, i no només he pogut venir, encara que una mica de carambola, sinó que he tingut la millor parella possible, la parella somiada. Ho he aprofitat i per això tinc aquesta medalla penjada al coll", reconeixia. "Ara mateix sóc l'home més feliç del món", reconeixia en Marc, que complirà les dues promeses que havia fet: tatuar-se unes anelles olímpiques ("encara que seran peribles, no m'agraden els tatuatges") i rapar-se el cap al zero ("ho faré, cap problema, però ara he d'anar a Cincinnati").

Nadal també vessava felicitat, tot i que encara no ha acabat la feina. Li queda l'individual, amb les semifinals aquest mateix dissabte davant l'argentí Del Potro. "Fa 25 dies estava a casa, gairebé sense poder entrenar-me, i ara tinc aquesta medalla d'or, gràcies a l'ajuda d'en Marc, i estic a semifinals d'individuals. Per a mi, això té un mèrit enorme perquè, amb molt pocs entrenaments, he posat una actitud fantàstica en tots els partits".