Gemma & Ona, una societat il·limitada

El duo de la natació sincronitzada, que suma 70 medalles i 65 anys, viatjarà a Rio amb l'esperança de mantenir Espanya en el podi olímpic

Gemma & Ona, una societat il·limitada

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
JOAN CARLES ARMENGOL / SABADELL

Entre totes dues sumen 70 medalles (4 d'olímpiques) i més d'una generació de nedadores de sincronitzada. I és que també sumen 65 anys, repartits molt irregularment. La Gemma ja ha fet feliçment els 39 i l'Ona tot just va bufar 26 espelmes en el seu últim aniversari. Però, des del mes de setembre passat, s'han unit en un objectiu únic i, a punt de prendre dimarts que ve l'avió que les portarà a uns nous Jocs Olímpics (els quarts de Mengual, els segons de Carbonell), s'han conjurat per revertir tots els pronòstics i seguir mantenint així la sincronitzada espanyola en un podi olímpic. Hauran de ser elles, o ningú, perquè l'equip va quedar fora de la cita brasilera en el preolímpic, celebrat també a Rio.

Mengual, després d'un retir de més de quatre anys i després de ser mare dues vegades (del Nil i el Jou), va tornar a la competició en el Mundial de Kazan del 2015 en la nova prova de duo mixt, i poc després es va comprometre a formar parella amb Carbonell per a un últim intent olímpic. L'Ona, per la seva part, també té motius de gran calat per intentar el 'sorpasso' olímpic i tornar al podi, al no haver-se pogut classificar en l'equip, en un dels pitjors disgustos de la seva carrera. Però totes dues, rejovenida veterana i veterana jove, han trobat la motivació i, sobretot, l'empatia necessària per formar un equip que somia pujar al podi el 16 d'agost.

UNA DECISIÓ "ARRISCADA"

"El nostre somni són les medalles, i estem preparades", assegura Gemma Mengual després de la presentació, aquest divendres a Sabadell, de bona part de la rutina lliure. "Sortirem a matar, a donar-ho tot, a lluitar des del primer segon. Sabem què és lluitar i què és patir", afegeix Ona Carbonell, que malgrat la diferència d'edat (13 anys) ha aconseguit un grau de compenetració perfecta amb la seva inesperada companya, a qui apunta o completa les seves respostes sovint, com si totes dues fossin una sola veu.

Gemma Mengual

NEDADORA DE SINCRONITZADA

"La decisió de tornar és una de les millors que he pres. Visc una situació que pensava que no es repetiria i, a més, ben acompanyada"

Les dues rutines que presentaran a Rio tenen la mateixa estructura que les del preolímpic, però poc a veure, en realitat. Les tècniques Esther Jaumà i Anna Vives han estirat al màxim el nivell de dificultat dels dos exercicis per convèncer a parts iguals els jutges i el públic, al qual volen fer vibrar amb 'Les formes de l'aigua' del programa tècnic i, sobretot, la 'Passió flamenca' de la rutina lliure, un trepidant exercici als sons del 'Concierto de Aranjuez' arreglat pel músic Toni Mir.

"No m'ha sorprès el nivell tècnic de la Gemma, perquè d'això no en teníem cap dubte, però sí la rapidesa amb què ha agafat la forma i s'ha posat al nivell de l'Ona per realitzar un duo d'una dificultat i una exigència física altíssima", se sorprèn Jaumà, que es felicita de la decisió, per a alguns esbojarrada, de recuperar la veterana nedadora. "Va ser una decisió molt arriscada de la qual em sento molt satisfeta", afirma Jaumà.

RES DE LAMENTACIONS 

"La decisió de tornar és una de les millors que he pres en la meva vida", confirma la mateixa Mengual. "Al principi jo mateixa pensava que era una bogeria, però ara sóc superfeliç i aquest any he viscut una situació que pensava que no tornaria a viure mai, i a més ben acompanyada. ¿Què més puc demanar?". Ha tornat a sentir l'adrenalina de la competició del més alt nivell. "Em poso igual de nerviosa que sempre, malgrat anys"), al costat d'una Carbonell molt competitiva.

Notícies relacionades

"Si no estiguéssim nervioses seria per estar preocupats. Després de quatre anys molt durs i amb moltes adversitats, per a mi estar als Jocs és arribar a l'objectiu que m'havia plantejat després dels Mundials de Barcelona del 2013", assegura Carbonell, que no oblida l'ensopegada de l'equip en el preolímpic. "Va ser un moment molt dur i trist per a mi, però de seguida vaig entendre que no podia perdre més temps lamentant-me, perquè hi havia un altre objectiu molt maco i havia d'anar per ell", afegeix la més jove del duo, a qui no la preocupa res més que 'clavar' tres bons exercicis a Rio (dues vegades el lliure i un el tècnic) per mantenir Espanya en el podi, quan teòricament RússiaXinaUcraïna Japó estan ara mateix per davant.

Ona Carbonell

nedadora de sincronITZada

"Els bons es queixen; els millors, s'adapten. Hem viscuts circumstàncies pitjors de les que ens trobarem a Rio"

Per això, l'Ona no vol ni sentir parlar de problemes a la vila olímpica de Rio ni de virus del Zika ("Jo, tranquil·la; la piquen tots a ella, és el meu matamosquits particular", diu de broma Mengual). "Segur que hem viscuts circumstàncies pitjors de les que ens trobarem a Rio. Ens adaptem a tot. Els bons es queixen; els millors, s'adapten", afirma l'Ona, aplicant una filosofia que ha sortit reforçada amb la seva nova unió esportiva amb Mengual. "A vegades penses que ja has arribat, però sempre es pot donar més. Aprendre és el millor que hi ha a la vida, dins i fora de l'esport, i aquest any ha sigut molt positiu per a mi perquè he après moltíssim". I la Gemma, orgullosa de poder ser la mare de moltes de les participants a Rio, assenteix.