Nadal, a reivindicar-se

La implacable efectivitat de Rafael Nadal sobre la seva terra preferida està en entredit. Des que va guanyar el seu primer Montecarlo ja fa 11 anys mai havia deixat de mossegar trofeus en el seu camí a París en una dècada prodigiosa (2005-2014) en què va dominar la gira de terra europea acumulant 36 títols i rècords difícils de superar en el futur. En aquell període només havia perdut nou partits (vegeu el gràfic) i sis d'ells van ser finals.

La temporada passada, per primera vegada, Nadal es va quedar en blanc i el seu millor resultat va ser la final de Madrid. L'exnúmero 1 va encaixar cinc derrotes, la meitat de les rebudes en els últims 10 anys. Ara, a més, Nadal arriba al seu territori sense haver guanyat cap torneig dels sis disputats aquesta temporada: Doha (final), Open d'Austràlia (primera ronda), Rio i Buenos Aires, tots dos de terra (semifinals), Indian Wells (final) i Miami (retirat en el debut).

Els bons temps són un record. I per això Nadal és el primer a saber que arriba el moment de reivindicar-se. «No hi ha secrets, si tinc el nivell mental i tennístic que vaig mostrar a Indian Wells, més el fet que comença la terra batuda, que és la meva superfície preferida, ho faré bé segur», va valorar aquesta setmana en una entrevista amb Movistar.

«És important començar bé a Montecarlo. El nivell del Rafael en els entrenaments és molt bo, però s'ha d'aconseguir estabilitat i continuïtat en competició. Si juga com a Indian Wells estarà ben situat», va assegurar a aquest diari el seu oncle i entrenador, Toni Nadal, convençut de la seva recuperació, malgrat que els resultats no acaben d'acompanyar el seu nebot.

Ansietat i rampa

Nadal tampoc sembla massa angoixat pel seu inici de la temporada. «El cas d'aquest any no té res a veure amb allò que vaig dir de l'ansietat i la rampa. Ara estic disfrutant als entrenaments i als tornejos. No pateixo com l'any passat», va explicar.

De tots els resultats, l'eliminació a l'Open d'Austràlia és la que porta més malament. «Creia que podia fer-ho bé a Melbourne però vaig perdre. Després en altres tornejos m'he quedat a un munt de pilotes de partit per guanyar-los, fins i tot a Indian Wells li vaig poder guanyar el primer set a Djokovic», diu convençut que ja pot lluitar amb els millors i guanyar-los, però admetent que Djokovic «està un passet per sobre de tots».

«Djokovic, al límit»

«Djokovic està molt bé. Però també em sembla que està al límit», recalca, sense intentar treure-li mèrits al serbi, Toni Nadal, que valora que el domini de l'actual número 1 mundial és en part també perquè «els seus màxims rivals no han estat al seu nivell habitual. No és el mateix enfrontar-se al Federer i al Nadal del 2006, el 2007 o el 2010 que als Nadal o Federer del 2014 i el 2015. No hi ha comparació».

Notícies relacionades

Milions per salvar la temporada

Lenglet, una altra ganga que rep l’Atlètic del Barça

El ritme que aguanta el tennista serbi des de la temporada passada és inhumà. Djokovic ha jugat 19 finals de 20 des del gener del 2015 i aquesta temporada ja suma quatre títols (Doha, Austràlia, Indian Wells i Miami), 28 victòries i una derrota (Dubai) per retirada. «La temporada és molt llarga i molt dura per a qualsevol i, si competeixes bé, pots tenir la teva oportunitat», insisteix Nadal.

«El Rafael pot tornar al millor nivell. N'estic segur. Per joc està bé, el que li falta és tenir continuïtat i per aconseguir-ho s'ha de tenir fe. Això és vital», recalca Toni Nadal. Montecarlo serà la primera gran prova en el camí que porta fins a Roland Garros