Euskadi s'imposa a Catalunya

Cent anys s’han complert dels Catalunya-Euskadi. Des que es van enfrontar per primera vegada el 3 de gener de 1915. Una tradició tan anyenca com les seves aspiracions que aquest partit, nadalenc i festiu, cada vegada menys estimulant i atractiu, tingui categoria d’oficial i adquireixi el valor de punts o eliminatòries en joc. Però tampoc té el drama inherent a les conseqüències de la derrota, així que els resultats no importen.

    És una festa i seguirà sent-ho mentre hi hagi catalans entusiastes, milers (51.224 ahir), que assisteixen fidels i puntuals a veure a la seva selecció. Amb la reivindicació per bandera, sense mirar el marcador. Per sort. Davant Euskadi, Catalunya sentiria una cosa semblant a una síndrome. Durant aquest llarg segle, només ha pogut anotar-se una victòria en dotze enfrontaments. Ni tan sols ahir, al Camp Nou, amb sis jugadors del Barça, coronats campions del món una setmana enrere, va poder trencar el que també és un costum: sucumbir davant els bascos.

BUSQUETS, SENSE L’ALTA / Entre els sis no hi havia els tres components del triplet, i això es nota. Molt. Hi van ser els que formen la guàrdia pretoriana de Bravo: quatre defenses (Aleix Vidal, Piqué, Bartra i Alba) i dos centrecampistes: Sergi Roberto i Busquets, a qui se suposa que el Barça donarà avui l’alta després de comprovar que està recuperat de l’estirament en el recte intern de la cuixa esquerra que constava en el comunicat emès des de Yokohama.

    Als culers i als restants jugadors de Catalunya (Verdú, del Fiorentina; Piti, del Granada, Víctor Rodríguez del Getafe i Sergio García, de l’Al Rayyan de Qatar) els va salvar Pau López, l’únic representant de l’Espanyol en la formació titular. Pau va realitzar excel·lents parades abans que Aduriz el batés (m. 42) i certifiqués la superioritat d’Euskadi. Sense poder torçar el signe de l’estadística (la sisena derrota davant Euskadi), va evitar, no obstant, que la derrota fos més àmplia i que Catalunya acariciés l’empat en algunes fases. Pau va ser elegit el millor del partit. Amb això queda dit tot.

LES DECISIONS DE MAS/ La llotja sí que es va acostar a la composició que tindria un duel oficial de les dues seleccions: hi havia els presidents dels dos governs (Artur Mas, en funcions, i Íñigo Urkullu), els consellers de Cultura (Ferran Mascarell i Cristina Uriarte) i els màxims responsables d’Esports, així com els presidents de les dues federacions de futbol. Mas i Urkullu van aprofitar la cita esportiva per entrevistar-se al final del partit i «analitzar els resultats de les últimes eleccions espanyoles», segons va explicar el dirigent català. Tan difícils d’interpretar com els que van donar els comicis del 27 de setembre: Mas va guanyar, però no ha pogut prendre possessió des d’aleshores. Està en mans de la CUP, que avui celebra una assemblea. «Esperem que a la CUP facin la seva feina, prenguin les seves decisions i en funció del que facin els altres també prendrem decisions», va explicar el Molt Honorable.

Notícies relacionades

Bany de masses per a Alberto Ginés anant cap a la final mundial

Clàudia Pina hi posa l’art

    Més satisfet estava l’esperit alegre i reivindicatiu dels 51.224 espectadors que es van congregar al Camp Nou. Va sobrar espai però no va faltar ambient, ni alegria a la grada. Ni càntics d’«independència» (tres vegades abans del minut 17 de rigor) ni estelades, com si es tractés d’un partit de Champions League per provocar la UEFA. El sentit no era aquest, òbviament. 

    La xiulada de la nit la va rebre Xavier Estrada, l’àrbitre, per anul·lar un gol a Gerard Moreno que hauria allargat l’amistós fins als penals. La manera en què va caure la selecció femenina, que va empatar davant la basca (1-1) al Miniestadi abans de sucumbir.