'Fraternité' a Wembley

Potser la pronunciació no va ser gaire perfecta. Potser alguns van ensopegar amb les erres. Però Wembley va viure un moment insòlit. L’afició anglesa va cantar a ple pulmó La Marsellesa, a cor amb els seus rivals francesos. Tantes eren les banderes tricolors a les grades, que per una vegada no se sabia quins eren els seguidors d’un equip i quins els de l’altre.

Al centre del camp els 46 membres de les dues seleccions es van abraçar i van posar units, mentre el públic els ovacionava. Tots portaven braçals negres i alguns amb prou feines podien contenir la emoció. Durant el minut de silenci que va seguir no es va sentir ni una sola veu. Els seguidors anglesos, amb fama de bronques, es van comportar amb una delicadesa exquisida. L’estadi estava ple, perquè quedar-se a casa era cedir davant la barbàrie. El partit es va celebrar, malgrat les notícies que arribaven del que després va ser una falsa alarma a Hannover. L’amistós es va transformar en un homenatge a les víctimes de París i en un desafiament als terroristes.

Tracte meravellós

Gerard Destefanis va ser un dels que va ser a Wembley. Aquest jubilat francès que viu als Alps Marítims no es perd un partit de la selecció francesa i la segueix allà on va. Divendres era a l’Estadi de França quan els gihadistes van intentar assaltar-lo. «Al principi creia que es tractava de petards. Després, a la segona meitat, l’ambient es va tornar molt estrany perquè vam començar a saber el que estava passant». Ahir es desfeia en elogis per la rebuda que ell i altres dels seus compatriotes estaven rebent. «De veritat que li dono les gràcies al poble anglès pel suport que ha donat al meu país en aquests moments tan difícils. El tracte ha sigut meravellós».

Des de primera hora de la tarda un helicòpter va sobrevolar l’arc il·luminat amb els colors de la bandera tricolor francesa de Wembley. La presència de la policia armada, proveïda de armilles antibales, es va anar incrementant a mesura que es va anar acostant l’hora del partit. El príncep Guillem, el primer ministre, David Cameron, i l’alcalde de Londres, Boris Johnson, es comptaven entre les personalitats que havien confirmat la seva presència. La seguretat era sens dubte extrema, però en l’ambient no hi havia especial tensió.

Robert Williams, un jardiner de 31 anys, no va dubtar a assistir al partit amb el seu fill Kian de 8 anys. Era el segon partit al qual anava el noi i el seu pare confiava plenament en les mesures de protecció. «Anglaterra és un dels països més segurs del món. Hem evitat molts atemptats en les últimes setmanes. Estic més preocupat pel vent aquesta nit. Del que tinc por és que tornant a casa, ens caigui a sobre un arbre».

Notícies relacionades

Wembley canta 'La Marsellesa'

La por guanya el futbol

Havia comprat les entrades a internet. Eren barates, diu. Per a ell, com per a la majoria dels assistents, ser allà era sobretot un deure moral. «Els francesos són els nostres veïns. Estem connectats pel túnel del canal de la Mànega i encara que a vegades les nostres relacions no són fantàstiques, s’havia de venir, perquè això és més que un partit».

La nit no va defraudar. A més de l’homenatge i el record a les víctimes, es va poder veure un futbol competitiu i bastant decent. El resultat no obstant va ser el menys important. Com va dir Gerry, un seguidor de Sheffield, fan del Liverpool, que ahir precisament complia 24 anys va voler celebrar-ho comprant entrades, «Avui l’important és el gest de solidaritat».