Berto Romero: "L'esport, per estar en forma i prou; sóc poc competitiu"

Berto Romero a penes practica algun esport, i no li interessa gens com a espectador. Així que entrevistar el còmic, que ara és a la cartellera de cine amb Anacleto: Agente secreto, on interpreta l'amic i cunyat del protagonista, Quim Gutiérrez, pot resultar molt i molt complicat. Però només calen quatre minuts per descobrir que, amb ell, un també se'n pot riure de l'esport, encara que ni li va ni li ve.

-Vostè diu que no en té ni idea d'esports. Que no juga a res…

-No és un camp de la vida que m'interessi especialment. Intento practicar algun esport per estar en forma però de manera molt rudimentària: corro, nedo, vaig en bici… Però sense competir. Ah, i faig classes de ball.

-Doncs si ajunta el running, la natació i el ciclisme podria fer una triatló…

-Ja, i també podria posar-me a ballar sobre la bicicleta o fer natació sincronitzada… Ha, ha… És improbable.

-Em costa de creure que vostè ni tan sols jugués a futbol al pati del col·legi.

-No, en absolut. En aquell col·le només es podia jugar a futbol, era el monotema. I jo, que sóc una persona molt poc competitiva, sempre intentava trobar solucions de consens si es barallaven per una jugada o per la victòria d'un equip sobre un altre. Els deia: «A veure, no us enfadeu per això, no és un esport en el qual tots podeu guanyar». I la solució de l'empat no els acabava d'agradar, així que jo no era gaire popular en la selecció d'equips. Jo sé perdre, i quan vaig veure que no m'escollien i que no m'agradava, vaig llegir la situació; sóc un paio molt intuïtiu i no vaig intentar jugar. Vaig acabar anant amb dos o tres amics amb els quals vaig formar un petit grup de losers. Ah, i a vegades acompanyava l'equip com a reporter, feia una crònica i la repartia en fotocòpies, ja devia tenir 13-14 anys.

-¿Segueix algun esport o algun equip?

-Durant anys vaig intentar pujar al carro de seguir algun esdeveniment esportiu que em deien que era imprescindible, però fa bastant que ni ho faig. M'agrada veure salts de palanca quan hi ha Jocs Olímpics. No sé per què, sento un magnetisme per ells. I la gimnàstica rítmica, sobretot la modalitat de la cinta, també m'agrada molt.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

-¿I no se n'alegra quan l'equip de la seva ciutat guanya?

-Celebro que la gent estigui contenta si li agrada, com en qualsevol altra manifestació social. Però si ho passen malament perquè han perdut penso, «¡collons, doncs disfruteu més!»