ELS MUNDIALS DE NATACIÓ DE KAZaN
Espanya, una setmana amb l'aigua al coll
La selecció afronta la recta final amb les opcions de waterpolo i poca cosa més
Una integrant de l’equip espanyol compon una pirueta, en el combo lliure en què Espanya va acabar cinquena. /
L'última setmana dels Mundials de Kazan s'anticipa com una llarga travessia del desert per a la delegació espanyola. Només el waterpolo femení, de la mà de les incansables guerreres de Miki Oca, està en condicions de donar una alegria si demà (16.30 hores) és capaç de superar el dur escull dels quarts de final contra els Estats Units, actuals campiones olímpiques. La natació en piscina de 50 metres, que comença avui, acusarà l'absència de Mireia Belmonte, lesionada en les dues espatlles, i els mateixos tècnics federatius només esperen tres o quatre llocs de finalista, i cap podi.
I ahir es va acomiadar la selecció de sincronitzada amb un cinquè lloc en combinat lliure, la sisena vegada que repetia aquesta posició a Kazan en vuit proves disputades. Només Ona Carbonell, plata en solo tècnic i bronze en solo lliure, va mantenir el nivell de fa dos anys a Barcelona, quan la sincro espanyola es va penjar set medalles. De set a dos, i del segon o tercer lloc en el rànquing mundial, al cinquè: aquest és el balanç, que ha disparat les alarmes un any abans dels Jocs Olímpics de Rio.
«És una situació molt dura perquè feia molt temps que no vivíem això», va reconèixer la líder de l'equip, Ona Carbonell, que es va comprometre a tornar a les proves d'equip a Rio, ja que a Kazan s'ha centrat en el duo i el solo (aquesta última modalitat ni tan sols és olímpica). «És molt difícil afrontar una situació així, després de 12 anys sense baixar del podi. És el moment de fer una gran autocrítica, però crec que sortirem reforçades de tot aquest procés», va afegir Carbonell.
LA SINCRO, COM CADA DIA / La final d'ahir de combo va seguir les pautes dels últims dies. Espanya havia sigut cinquena en la preliminar, i va acabar cinquena, millorant menys que els altres equips la nota aconseguida en la qualificació. Espanya va passar de 91,9000 a 92,3667 punts, mentre que Ucraïna es va escapar a 93,4000, el Japó va esgarrapar el bronze amb 93,8000, la Xina va aconseguir la plata amb 96,2000 i Rússia va mantenir l'or amb 98,3000. D'ençà que Espanya va començar a sumar podis a Barcelona 2003, havia aconseguit com a mínim quatre medalles en tots els Mundials, i també havia pujat al podi en els Jocs de Pequín 2008 i Londres 2012. La ratxa olímpica perilla a Rio. La seleccionadora acomiada per la federació després de Londres, Anna Tarrés, actualment assessora de l'equip francès, va assegurar ahir en una entrevista a l'agència Efe: «Només es pot millorar des de l'autocrítica. La clau de l'èxit és la feina ben feta».
Com la sincronitzada, ahir també va acabar el programa d'aigües obertes, amb una meritòria sisena plaça de la cartagenera Margarita Domínguez en la maratoniana prova de 25 quilòmetres. Domínguez va millorar en el seu sisè Mundial el vuitè lloc de Xangai 2011 i el setè de Barcelona 2013.
En natació clàssica, Espanya debuta avui amb Melani Costa (400 lliure), Rafa Muñoz (50 papallona) i Judith Ignacio (100 papallona). Però la setmana serà llarga, amb l'aigua al coll. Costa es presenta amb la 15a marca mundial. Només Muñoz (6a), Miguel Ortiz-Cañavate (7è en 50 esquena) i Jessica Vall (10a en 200 braça) acrediten una posició entre les 10 millors del món aquest any.
