Xiulada a la sanció

Fa 90 anys ningú va piular. Tocava passar per l'adreçador de la dictadura de Primo de Rivera, sota el règim autoritari del qual ja es va tancar el camp de les Corts per xiular l'himne espanyol. Va ser un 14 de juny de 1925, en un amistós entre el Barça i el Júpiter com a homenatge a l'Orfeó Català. Gairebé un segle després, la història es repeteix encara que aquesta vegada s'ha optat per tocar la butxaca dels afectats amb elevades multes. No, el Camp Nou, en aquesta ocasió, no s'ha tancat. Es veu que no s'hi va pensar. «Ningú de la comissió ho ha demanat», va explicar Miguel Cardenal, secretari d'Estat per a l'Esport. Hi ha altres diferències respecte a fa gairebé un segle: les públiques reaccions contràries a la proposta de sanció de la Comissió Antiviolència van ser múltiples. Excepte el PP, és clar.

Una de les respostes més contundents va arribar de la Generalitat. «És absolutament incomprensible i inadmissible una sanció d'aquestes característiques perquè les persones es poden expressar lliurement en l'exercici de la seva llibertat d'expressió, ja sigui xiulant o cantant, i tot estat democràtic ha de garantir aquest dret», va manifestar Neus Munté, vicepresidenta del Govern, que va considerar la sanció un greuge respecte a altres situacions que es donen en partits de Lliga, en graderies ocupades per ultres, o en algunes manifestacions: «Es veu que exhibir banderes preconstitucionals és gratis i, en canvi, exercir la llibertat d'expressió és castigat i multat. No entenc quin tipus d'estat democràtic és aquest».

TOC AL BARÇA DE CARDENAL / No ho entén igual Cardenal, que relaciona la xiulada a l'himne amb «la protecció a la vida i la integritat física de les persones», ja que considera que ultratjar símbols nacionals pot propiciar enfrontaments entre aficionats. «Introduir elements de crispació en un partit és perillós», afegeix Cardenal, que afegeix que al Camp Nou «es demana a persones que porten la samarreta d'un altre equip que se la treguin i que abandonin el recinte». També s'estranya que «la directiva del Barcelona digui que vol defensar la llibertat d'expressió dels socis perquè, llavors, ¿qui protegeix aquells socis que són majoria i que no tan sols no van faltar al respecte a l'himne sinó que es van sentir ofesos?».

El club blaugrana, que ja va respondre dilluns qualificant d'«injusta i inacceptable» la proposta de sanció, es considera una víctima propiciatòria de «determinats poders polítics de l'Estat» en el marc del procés sobiranista de Catalunya.

BUSCAR RAONS / Un dels afectats, Santiago Espot, president de Catalunya Acció (s'enfronta a una sanció de 90.000 euros), no se sent intimidat. «Si es pensen que amb la intenció de crucificar-nos a multes acabaran amb l'independentisme, ho tenen clar», diu. Afegeix que la sanció «demostra la debilitat de l'Estat» i que no pagarà la multa.

Alfred Bosch, president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, diu que la sanció «és un atac a la llibertat d'expressió». Bosch creu que, més que castigar, «s'hauria de mirar la causa de la xiulada. Aquests xiulets són una resposta als atacs contra allò que no forma part d'una determinada concepció de l'Estat, ja sigui basc, català, o qualsevol altre tipus de pensament que no encaixa amb les seves idees».

Notícies relacionades

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

El Barça fregeix l’Olympiacos amb defensa i 13 triples

L'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, en una nota conjunta, van qualificar de «gravíssim atemptat a la llibertat d'expressió» la sanció proposada, i recorden que els aficionats del Barça i de l'Athletic «no van tenir actituds violentes, únicament van expressar les seves reivindicacions en forma de xiulada».

AGUIRRE, CONTUNDENT / L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va manifestar que confia «molt poc en les sancions». En un sentit semblant es va expressar Patxi López (PSOE): «No es tracta de posar multes, sinó d'educar en el respecte als símbols». No pensa en la tasca pedagògica Esperanza Aguirre (PP): «Les sancions són risibles perquè el que va passar és intolerable. En cap país occidental es pot consentir el que va passar».