Froome clava un cop terrible a tots els rivals als Pirineus

¿Què passa quan un corredor va bé de cames però no pot respirar? Fran Contador, germà i mànager d'Alberto, sabia des del matí el que no volien dir perquè no semblés una excusa. Intuïa que el guanyador del Giro fallaria a La Pierre de Saint Martin i només les nuvolades de mig matí que van demostrar ser una falsa alarma de pluja podien impedir el que era inevitable. Contador, amb una al·lèrgia terrible, fallaria en la primera etapa pirinenca. Tant de bo que l'anunciat atac de Chris Froome es produís al més a prop de meta perquè la pèrdua fos menys alarmant.

A Froome, en canvi, ja li anava bé que el Movistar, amb un extraordinari Alejandro Valverde com a capità de ruta -ell sempre hi és, ell sempre es deixa veure, del gener a l'octubre, quart de la general, primer espanyol del Tour-, portés el ritme de la carrera. Així els seus gregaris s'esgotarien menys i podrien llançar-lo o fins a restar bonificacions als rivals, com així va passar amb Richie Porte (segon en l'etapa) o Geraint Thomas (sisè al cim), que va ser qui li va marcar el demarratge letal, qui va fulminar tots els seus contrincants -inclòs Quintana-, qui va posar el Tour de cap per avall, qui va deixar la carrera al compàs d'un solo magnífic i qui va clavar un cop terrible a tots els que pujaven a La Pierre de Saint Martin, a la frontera entre França i Navarra, darrere del mallot groc.

REPETICIÓ DEL 2013 / Froome va actuar com ho va fer el 2013 en la primera etapa pirinenca, a Ax-3-Domaines, amb un resultat gairebé idèntic: ell, primer; Porte, segon, i Valverde, quart a la general, pel cinquè lloc d'ahir. Froome feia por els primers dies de Tour amb etapes planes tot i que animades amb llambordes i murs. I ahir, a l'hora de la veritat, en una jornada amb una calor exagerada, gairebé més pròpia de la Kenya natal de Froome que dels Pirineus de mitjans de juliol, es va quedar sol. Únicament Quintana va intentar seguir-lo, després que Valverde li marqués el terreny per atacar.

Darrere seu va arribar el drama. Contador no podia respirar. «No agafava aire i em sentia fatigat». El podi de fa un any (Vincenzo Nibali, Jean-Christophe Pinaud i Thibaut Pinot) va desaparèixer en combat i Purito Rodríguez va agafar la pájara del segle.

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

Valverde va ser dels pocs que van atacar perquè així ho tenia acordat amb Nairo. «¿El Tour sentenciat? ¡Esteu bojos! ¿Però heu vist el que queda? Nairo no ha dit l'última paraula». Va parlar El Bala al final de l'etapa, un altre cop lluitant pel podi, com sempre que ve al Tour. «Jo aniré a més», va aclarir Quintana, que ara és tercer darrere un Tejay van Garderen que també va flaquejar.

«El meu germà no es rendirà. Potser no guanyarà el Tour, però a la mínima l'armarà», va pronosticar Fran Contador, trist perquè Alberto es va despenjar a set quilòmetres de meta, just el senyal perquè Froome digués fins aquí he arribat i posés terra pel mig. «Ha sigut el meu dia somiat. No voldria estar en el lloc dels meus rivals». Avui arriba el Tourmalet. Si fa la mateixa calor que a La Pierre de Saint Martin hi pot haver un nou drama. Ahir, 27 graus a 1.600 metres d'altitud.