01 des 2020

Anar al contingut

LES RAONS DE LA PATRONAL

En defensa dels drets

El president del Vila-real, propietari de Pamesa, se sorprèn que l'AFE exigeixi estar en la negociació de TV

"Quan venc rajoles no m'hi emporto cap treballador", diu Roig

EMILIO PÉREZ DE ROZAS / BARCELONA

Si hi ha un president elogiat en el futbol espanyol, aquest és Fernando Roig, propietari de Pamesa i del Vila-real, club que no només juga un futbol preciós sinó que ho fa, majoritàriament, amb nanos del planter. El Vila-real, a falta de dues jornades per acabar la Lliga, no sols ha aconseguit la permanència sinó que ja ha aconseguit plaça europea. Més encara, acaba de guanyar la Copa de Campions juvenil a l'Espanyol.

Roig va ser, sens dubte, un dels més rebels quan l'altre dia va descobrir que, sense moure un dit, a la junta de la Federació Espanyola de Futbol, presidida per un desaparegut Ángel María Villar, Luis Rubiales, president de l'Associació de Futbolistes (AFE), va proposar una vaga. Roig va dir que ell «no jugava aquest joc» i, quan es va parlar de diners per al futbol modest, li va proposar a Villar: «Renunciem a les nostres dietes, que no tenen cap sentit, per dedicar-les al futbol base». I a Rubiales li va dir més. «Si necessites diners, discutim el conveni o demana als teus afiliats l'1%, només l'1%, de les seves fitxes milionàries per als més modestos». No va tenir resposta.

Més seny als clubs

El president del Vila-real, que es gasta cada any fins a 400.000 euros a ajudar els equips de bàsquet de la seva zona, el Playas de Castelló, els tennistes més joves i ja ha començat a construir una segona ciutat esportiva per a un club associat que els ajuda amb els joves, considera que «des que els clubs, a través de la Lliga, s'han fet càrrec del futbol, tot ha fet un canvi brutal». Roig considera que la federació i Villar estan gelosos. «Sembla que li sàpiga greu que la Lliga hagi començat a arreglar els problemes que tenia el futbol».

«Fa temps que entre els clubs s'ha imposat el sentit comú. Hi ha control de pressupostos; els que poden fitxar, fitxen; i els altres mirem d'apanyar-nos amb el que tenim o recorrem a la base, al planter. Cada vegada es deu menys, cada vegada som més seriosos, cada vegada hi ha menys violència i, per descomptat, ningú ja no parla que s'arreglin partits», va insistir Roig en una conversa amb El partido de las 12 de la COPE. «I ara, amb la firma d'aquest decret llei, hi haurà diners per a tothom. Jo no hi estic d'acord al cent per cent, sé que a alguns no els agrada, però és impossible fer una truita sense trencar ous. La veritat és que els grans clubs han cedit i el repartiment ara és més just. No sé a què ve aquesta actitud de la federació i l'AFE si els clubs, que som els propietaris, estem tots d'acord».

Darrere un acord

Roig se sorprèn quan sent dir a Rubiales que els futbolistes haurien d'haver estat en la negociació de la venda dels drets de televisió. «Però, ¿perdó? ¿Em pot dir on s'ha vist això? Jo, quan vaig a vendre rajoles pel món, m'hi emporto el venedor i el director comercial però mai, mai, me n'he emportat el comitè d'empresa o cap representant dels treballadors. No entenc per què a l'hora de vendre els drets d'un producte que és dels clubs ha de venir, també, el sindicat de futbolistes. Si volen, revisem el conveni col·lectiu, però la negociació de la venda d'un producte, sigui el que sigui, la fan els propietaris dels clubs».

Roig, considerat una de les veus més assenyades del futbol espanyol, espera i desitja que l'AFE reflexioni. «Ni hi ha dates ni té sentit l'aturada, entre altres coses perquè hi ha molt en joc i milions d'aficionats pendents dels seus equips, del present i del futur»«Hi insisteixo, -va acabar dient el propietari del Vila-real- si el que volen és més diners, parlem-ne, ja que ara hi haurà més diners per a tothom, però l'amenaça de l'atur no és una manera de parlar».