La vergonya d'Almeria

Almeria no acostuma a aparèixer gaire als mitjans. Ni la ciutat ni encara menys el seu club, l'equip que dirigeix ara Sergi Barjuan. Diumenge, després d'aconseguir una victòria decisiva contra l'Eibar, l'escàndol va esclatar a la sala de premsa de l'estadi andalús. Gaizka Garitano va precipitar la seva compareixença davant la falta de respecte de dos individus, que no acceptaven les respostes en eusquera del tècnic de l'Eibar. El seu pecat va ser respondre en el seu idioma a la televisió autonòmica basca, com en cada partit.

L'Associació de la Premsa d'Almeria va reaccionar amb contundència a la vergonya. «Aquells dos senyors no són periodistes ni són titulats ni res. La seva actitud ha sigut lamentable. Qualsevol té dret a parlar en la seva llengua. Fa 40 anys que vivim en democràcia i no es pot caure en això», va assegurar a aquest diari Covadonga Porrúa, la presidenta de l'entitat.

«Són dos personatges als quals ni tan sols podem sancionar. L'intrusisme en la professió és un problema molt greu. Només podem demanar perdó a Garitano i als mitjans que no van poder desenvolupar la seva feina per dos curts mentals. La carrera i la professionalitat serveixen per a alguna cosa. És com si jo dic que sóc cirurgiana i se'm contracta per operar sense ser-ho».

Amb la seva dona

En aquesta escena esperpèntica va sobresortir l'actuació de Juanjo Moreno, el cap de premsa del club andalús, que va tenir ahir un dia complicat. «No vull protagonisme. Només he fet la meva feina. Només volia respecte. En 10 anys de responsable de premsa de l'Almeria i 30 de professió mai he viscut una cosa així», va explicar en una conversa amb aquest diari.

Moreno no volia més repercussió. Se sent incòmode en un escàndol provocat per dos col·laboradors de qui no va voler donar gaires detalls. Però els més veterans de la premsa almerienca els coneixen bé. Es tracta de José Luis Laynez, un professor d'institut que va anar a la sala de premsa amb la seva dona, acreditat per l'agència Área 11, i Chema Fernández, col·laborador d'Onda Cero, secretari de la delegació almerienca de la Federació Andalusa de Futbol. Garitano es va dirigir al primer quan va preguntar si passava «res» per les seves respostes en eusquera. «Són dos fatxes intolerants que no representen la nostra professió i compleixen perfectament el perfil del que ha passat», revela un veterà reporter que segueix l'actualitat de l'Almeria. Setmanes abans, David Moyes, l'entrenador escocès de la Reial Societat, va parlar en anglès al mateix escenari i ningú va protestar.

Les rialletes del retrògrad

Notícies relacionades

Samanta Villar, insultada a Twitter per criticar els periodistes d'Almeria

La UEFA farà una ronda de consultes abans de decidir sobre el Vila-real-Barça a Miami

El vídeo de Garitano abandonant la sala de premsa va ser ahir molt comentat a les xarxes socials com a exemple d'ignorància i intolerància. El tècnic de l'Eibar segueix sempre el mateix protocol. «A nosaltres ens van guanyar 1-2 a Cornellà i el seu cap de premsa em va comentar que farien les primeres preguntes en basc. Hi va haver zero problemes. La gent d'aquí va callar, va esperar el seu torn i tot va ser perfecte», explica Rafa Ramos, que fa 18 anys que és responsable de premsa de l'Espanyol i no ha viscut episodis com el d'Almeria. «He treballat amb diversos idiomes i sempre amb normalitat i respecte. He vist Ramon Moya respondre en català, Lotina en basc, Valverde sentir preguntes en eusquera i contestar en castellà, Luis Fernández en francès, Aguirre en anglès... I no ha passat mai res, no només a Primera sinó també en clubs com el Jaén, l'Alcorcón o el Mirandés». Jesús Gómez, cap de premsa del Sevilla des del 2002, coincideix amb Ramos. «Les coses es parlen i no passa mai res. Alguna mala cara, algun comentari, alguna rialleta del típic retrògrad, però poc més», explica.

El Barça va regularitzar el torn de preguntes en català amb l'arribada a la banqueta de Pep Guardiola, però no hi va haver mai grans sobresalts. Per trobar un cas similar al de Garitano ens hem de remetre al 2011, quan Raül Agné, llavors tècnic del Girona, es va aixecar de la cadira perquè els periodistes d'Osca criticaven que respongués en català. «Ja està. No hi ha roda de premsa», va dir. I se'n va anar. Com Garitano.