'Superjavi' fon Suècia amb el seu tercer or europeu

Només un grup selecte de patinadors han estat capaços de guanyar tres o més Europeus seguits. Fins ahir, l’últim era Alexander Fadeev, que competia per l’URSS i va pujar a dalt de tot del calaix el 1987, 1988 i 1989, quan Javier Fernández encara no havia nascut. Aquest madrileny de 23 anys es va unir ahir a la nit al club dels elegits al penjar-se a Estocolm (Suècia) el tercer or consecutiu, després dels de Zagreb i Budapest. «Ha sigut molt dur i això em dóna més força. Tots hem lluitat al cent per cent», va subratllar a peu de pista en referència als seus rivals, en especial els russos Maxim Kovtun i Serguei Voronov, que van completar el podi tot i que amb una nota a anys llum (gairebé 30 punts menys).

Impulsat per una gran ovació i nombroses pancartes de suport, el també doble bronze mundialista va saltar al gel del Globen Arena poc després de les nou amb l’objectiu de conservar la primera plaça obtinguda dimecres amb el programa curt, donant vida aquest cop a Fígaro a El barber de Sevilla. Amb els primers compassos de l’òpera de Rossini, Superjavi va brodar un quàdruple toe. El seu segon quàdruple, un salchow, es va quedar en triple, combinat amb un triple toe, però de seguida es va recuperar d’aquest contratemps amb un triple axel de manual. A la segona part, i per tant amb bonificacions, va arribar a executar el tercer quàdruple, un altre salchow, però una mala recepció el va portar a tocar terra.

MILLOR QUE A BARCELONA

La resta del programa va vorejar la perfecció en alguns moments, en especial la coreografia i la interpretació, que van superar el nou. Els jutges li van atorgar 173,25 punts (85,11 en tècnica i 89,14 en components), que units als 89,24 de dimecres feien un total de 262,49. Menys que a la Copa de Rússia (265,01) però més que a la final del Grand Prix de Barcelona (253,90). Tocava esperar.

Un a un van anar sortint els rivals directes de l’espanyol, però cap va poder desbancar-lo. Ni Kovtun, que va remuntar dos llocs (235,68); ni Voronov, que va baixar un esglaó (233,05); ni l’israelià Alexei Bychenko, que va fer una gran tasca (220,22), i menys encara el txec Michal Brezina, que es va estimbar del tercer al cinquè lloc (220,11). Al final d’aquesta actuació, Superjavi es va abraçar a Brian Orser, el seu entrenador des que el 2011 es va instal·lar a Toronto.

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

«Sempre intento fer-ho al millor possible. A vegades passa, altres no. Ens seguirem entrenant fort per al Mundial de Xangai. Sóc capaç de tot», va assegurar després davant les càmeres el campió, que va tenir un record per als seus amics i la família per aguantar-lo «tot aquest temps» i en especial per a la seva germana Laura, la primera patinadora de la família i gràcies a la qual va trepitjar per primer cop el gel als 6 anys.

L’altre espanyol en competició, el també madrileny Javier Raya, va sortir a disfrutar després del decebedor programa curt, que només li va valer 53,80 punts i el va relegar a la 21a posició. Al so de la banda sonora de West side story, va fer un bon exercici lliure, amb dos triple axel, valorat amb 119,90 punts. En total 173,70, a tres de la mínima per a Xangai. Li va quedar el consol d’acabar 14è, la seva millor classificació en un Europeu.