«La final pot aplanar el camí cap als Jocs»

L'última vegada que Javier Fernández va competir a Barcelona va ser el 2010, al Campionat d'Espanya. Al palau del gel del Barça, tothom es pensava que revalidaria el títol, però va quedar segon. La setmana que ve tindrà l'oportunitat de treure's l'espineta a la final del Grand Prix.

-¿Guarda un mal record de la seva última visita oficial a la ciutat?

 

-¡Nooo! Si vaig a una competició i no patino bé, tant se val la prova i la ciutat, la culpa és meva. Vaig fer un programa lliure desastrós, vaig caure dues vegades, i Javier Raya va merèixer guanyar. Fa més  mal perdre quan ho fas malament que quan el rival és millor. Només espero que al Fòrum no es repeteixi, ha, ha.

-¿Com arriba a la final?

 

-Al cent per cent i molt il·lusionat. Aquests mesos he estat estressat per la pressió de voler classificar-me per a la primera gran competició de patinatge que se celebra a Espanya. Però ara ja sóc aquí i vull guanyar, encara que les medalles seran cares. El nivell és com el d'un Mundial. Només competim els sis millors patinadors de la temporada i els altres m'ho posaran molt difícil, per no dir impossible.

-El públic espera un mà a mà amb Yuzuru Hanyu. Encara que el campió olímpic i mundial es va classificar pels pèls, ¿continua sent el gran rival a batre?

 

-Ha tingut un inici de temporada difícil, però si és a Barcelona, encara que sigui per 15 centèsimes, s'ho mereix. A la Xina va patir un xoc amb un altre patinador en l'escalfament, va sortir amb el cap embenat, i tot i així va ser segon. Els japonesos són els que porten les regnes en aquest esport, perquè són molt complets i constants. El seu patinatge i la seva expressió són bons i també són forts en els salts.

-Vostè és especialista en quàdruples. ¿Què li falta llavors per estar al nivell dels nipons?

 

-Cada vegada hi ha més patinadors que fan quàdruples. Quan jo vaig començar a fer-los en competició, es podien comptar amb els dits d'una mà. Ara, els 15 primers del Mundial fan quàdruples i tres o quatre en fiquem tres en el lliure. Pel que fa a la resta, sempre hi ha aspectes a polir: la velocitat, els passos… Però sóc aquí, al seu costat, entrenant-me fort per continuar millorant. Malgrat que no s'arriba mai a la perfecció i encara menys en competició. Ievgueni Plushenko explica que hi ha molts campions d'entrenaments però pocs de competició, i té raó.

-Ja s'han venut tres quartes parts de les entrades. ¿Què els diria als barcelonins perquè esgotin les que falten?

 

-Que tenen l'oportunitat de viure en directe una experiència increïble i que l'haurien d'aprofitar perquè mai se sap si es tornarà a repetir a la seva ciutat.

-Potser en uns Jocs d'Hivern.

Notícies relacionades

Javier Fernández: «Les medalles són un premi i una càrrega»

Promeses del gel

 

-Tant de bo. Barcelona és una ciutat supercompromesa amb l'esport i si organitza amb èxit la final, que segur que ho farà, serà un argument més, aplanarà el camí cap als Jocs. Té experiència, els Pirineus a tocar, unes institucions implicades... Falten instal·lacions, sí, però parlem a llarg termini. Abans o després cauran, tret que Qatar liciti per ells, però no ho crec