L'esport, forat negre de la igualtat

Teclegeu a Google «atletes espanyoles». Els suggeriments immediats que ofereix el motor de recerca són «més guapes» i «es despullen». Si introduïu, en canvi, «atletes espanyols» no es despulla ningú i el que apareix és «olímpics». ¿Una altra recerca? Teclegeu «vòlei platja femení» a la recerca d'imatges i compareu després amb les fotografies de «vòlei platja masculí». Si creieu que es tracta només d'una casualitat haureu de seguir llegint per comprovar fins a quin punt l'esport femení segueix sent a Espanya el forat negre on es desintegra el concepte d'igualtat.

¿Us imagineu qualsevol estrella del futbol cobrant a final de mes en un sobre? ¿O que s'hagi de recuperar d'una lesió amb un metge de la Seguretat Social? ¿O que en la quiniela apareguessin els partits de futbol femení? O, ja que ens movem en el camp de les suposicions, ¿us imagineu una dona de presidenta del Barça? No és falta d'imaginació, només sobredosi de realitat.

Gran part de les discriminacions són invisibles, i el masclisme només surt a la palestra amb els escàndols. Des de començament d'estiu, en van dos: al juliol, la Federació Espanyola d'Handbol va sancionar 21 equips femenins perquè, en comptes de portar biquini, es van vestir amb pantalons curts; a l'agost, Torre­nueva (Granada) va haver de retirar el cartell anunciador d'un torneig de futbol en què apareixia una noia en sostenidors amb una pilota entre els pits. Són polèmiques que es tanquen en dies, però que evidencien els residus de sexisme que hi ha en l'esport.

Conscients d'això, dos grups parlamentaris, ERC al Congrés i PSOE al Senat, presentaran al setembre iniciatives per solucionar aquesta alarmant falta de paritat. Un gran escull està en la mateixa legislació. L'article 24 del reial decret 1835/1991 estableix que només pot existir una lliga professional per cada modalitat esportiva i sexe. És a dir, com que la lliga professional és masculina, les dones queden relegades a amateurs. «Si no existeix lliga professional no hi ha conveni col·lectiu, ni patronal, ni drets», es lamenta María José López, advocada de dret esportiu. «Moltes futbolistes cobren en b, en sobres, sous que oscil·len entre 400 o màxim 800 euros. A vegades no tenen ni contracte, no cotitzen a la Seguretat Social, no poden anar a un metge privat si es lesionen», critica López.

BARRERES INVISIBLES / Les futbolistes de la primera divisió femenina no arriben a mileuristes, i les de segona més ben pagades cobren 200 euros mensuals. «Abans la discriminació era més òbvia, en competicions d'esquí els homes guanyaven un Mini i les dones res. Ara les barreres són invisibles. Jo tinc un alumne futbolista i em diu que ell cobra per jugar, mentre que la seva germana paga per jugar», explica Anna Vilanova, especialista en Sociologia de l'Esport d'INEF a Catalunya. «Recordo el cas de la selecció de rugbi, els nois s'allotjaven en un hotel de cinc estrelles, i les noies, en un alberg. Són casos de discriminació sagnants», lamenta Pilar Neira, la presidenta de Mulleres Deportivas Gallegas, una plataforma que lluita per la igualtat.

L'advocada María José López ha portat als tribunals diversos equips i lamenta la proliferació d'un contracte tipus en què s'inclou una clàusula de rescissió en el cas que la dona es quedi embarassada. Ha vist tanta realitat que li sobren les promeses. «Em sembla bé que facin campanyes i fullets violetes, però a mi aquell fullet em serveix molt poc com a jurista. Si no canvien la llei, la igualtat no existeix», sentencia López.

Notícies relacionades

Una pedra a la motxilla

Ruth Beitia: "Lluito per trencar el clixé de la dona atleta homenot"

Una de les propostes del futbol femení és que la quiniela inclogui partits de la lliga de dones, i que part de la recaptació es destini a promocionar-lo. «El que és patètic són els espònsors, que segueixen primant els homes, i el cas de les federacions i els clubs és un escàndol, són molt masclistes», s'indigna Núria Puig, directora de l'Observatori Català de l'Esport.

CLUBS I PREMSA / La falta d'equitat s'observa també en els quadros directius de federacions i clubs, en què la presència femenina és anecdòtica quan no inexistent. «Mentre no hi hagi dones dirigint l'esport no hi haurà igualtat real», explica Neira. Les esportistes consideren que un altre gran repte és tenir millor presència en la premsa. ¿Per què amb prou feines hi ha retransmissions de partits femenins? I no és tan sols qüestió d'espai, també ho és de llenguatge. El titular Gemma Mengual embelleix la piscina, ¿s'ha de considerar un elogi? Però, per a bon exemple, aquest: El vòlei espanyol busca fondre els Alps suïssos, amb fotografia de les natges de les esportistes. Són titulars que l'única cosa que fonen és el concepte de dignitat de la dona i que confirmen l'esport com el gran bastió del masclisme.