El Barça s'anima

Posats a jugar a la carta, segons el barem d'intensitat que exigeixi el partit, ja sigui de Lliga o de Champions, i també en funció del rival (no és el mateix el Manchester City que l'Osasuna), el Barça va decidir ahir liquidar el duel davant el conjunt navarrès en només mitja part (3-0), per allò de dosificar minuts i esforços de cara al transcendental duel de diumenge contra el Madrid, amb més de mitja Lliga en joc. Però es va agradar tant l'equip de Tata Martino que, al final, va decidir aprofitar tot el partit (7-0), per a alegria del Camp Nou, que va acabar fent l'onada per donar color a l'entronització de Leo Messi com a màxim realitzador de la història del club (371 gols), una gesta llegendària que va rubricar amb un triple.

QUINZE MINUTS DE GUERRA / El Barça es va impulsar amb determinació en el seu retorn a la Lliga després de la incomprensible mala passada de Valladolid, calmada a mitges amb el pas a quarts a la Champions. Els blaugranes, després del triomf dissabte del Madrid i de l'Atlètic, tenien poc marge per a l'especulació i durant un quart d'hora van deixar que l'Osasuna entaulés un mà a mà que no feia presagiar un desenllaç tan plàcid i brillant. El punt d'inflexió va arribar amb el primer gol de Messi (m. 17) després d'una centrada d'Alexis, que per una vegada va aixecar el cap, i va rubricar una brillant jugada col·lectiva.

Quatre minuts més tard el xilè deixava el duel quasi sentenciat al perforar la porteria després d'una extraordinària paret entre Iniesta i Jordi Alba. La tranquil·litat del marcador va donar confiança a l'equip. El centre del camp combinava al primer toc i amb velocitat, Mascherano fins i tot suplia Xavi en encertades passades entre línies, sobretot a la recerca d'Alves, i Alba i Iniesta convertien la banda esquerra en un escenari on oferien un gran espectacle. Especialment el manxec, que va rubricar un partit immens amb un golàs des de fora de l'àrea. També Xavi va provar sort amb una espectacular volea i va culminar una preciosa passada d'Iniesta, però Fernández hi va oposar una felina intervenció.

PEDRO ES REIVINDICA / Lluny de caure en l'ensopiment, tant pel resultat com pel que s'ha vist en duels precedents, el Barça va seguir endollat. I hi van contribuir les ganes de Messi per superar d'una vegada per sempre Paulino Alcántara i, també, l'energia de Pedro, que es troba en un estat de forma tan beneficiós per a l'equip com problemàtic per a Martino, ja que és inevitable caure en comparacions entre el que ara per ara aporta el canari i el que ofereix Neymar, tímidament recriminat en les seves últimes aparicions al Camp Nou i que sembla haver pres el camí del cranc: en lloc de fer passos cap endavant s'entesta a fer-los cap enrere. No se sap si per un problema de posada a punt o per l'embolic judicial derivat del seu fitxatge, el brasiler segueix sense irrompre com s'esperava i ahir amb prou feines va escalfar uns minuts per tornar a la banqueta en una tarda en què fins i tot Tello va treure petroli en la seva efímera però eficaç participació.

Notícies relacionades

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

El Barça fregeix l’Olympiacos amb defensa i 13 triples

PREMI FINAL / Pedro, en canvi, és noble. El seu futbol, com gairebé sempre, va ser tan honest com vertical i al final es va emportar el premi del gol. El va buscar amb determinació durant tot el partit i Messi li va donar un valuós cop de mà en forma d'assistència quan l'àrbitre meditava els minuts de l'allargament del temps afegit.

El debat dels puntes va tenir la seva translació també al centre del camp, on l'equip va presentar un esquema sense Cesc. El tècnic, abonat a la teoria dels quatre volants per a les grans cites, va recuperar el 4-3-3 més clàssic davant un rival menor. La solvent victòria convida a obrir debats encara que res no fa preveure que Fàbregas no estigui entre els titulars del Bernabéu, una alineació i un partit que marcaran el futur del Barça i el de Martino.