Sempre positiu, mai negatiu

Deia el gran Groucho Marx que si un dia et sents inútil i deprimit... ¡recorda que vas ser l'espermatozoide més veloç de tots! No, no es tracta d'una confusió. Això va de bàsquet, però és que de cara a aquesta nova temporada ACB que s'acosta m'he proposat mantenir l'optimisme i la il·lusió a qualsevol preu. I si per aconseguir-ho he de recórrer a manuals d'autoajuda que em facin veure-ho tot de manera superpositiva o a prendre'm les coses amb més sentit de l'humor, benvingut sigui. I per això no paro d'alegrar-me amb les novetats que aquesta pròxima edició de la Lliga Endesa ens depara. Ja d'entrada la meva memòria, i la de tots els aficionats, seguirà assemblant-se a la d'un notari gràcies a la llarga llista de noms i cares noves que ens haurem d'aprendre.

Els fans del Madrid són els menys afortunats perquè Laso només ha incorporat dos jugadors. El Barça, la Penya i el Manresa tampoc s'han passat massa. Els seus aficionats hauran d'aprendre's entre cinc i sis noms nous. Més o menys com la mitjana. Però els que disfrutaran de valent són els seguidors del Baskonia, Valladolid, Unicaja o Fuenlabrada. Set, vuit, nou... ¡i fins a 10! individus nous (en el cas del Fuenla) han incorporat aquells clubs respectivament.

I això és només el començament, quan apareguin les lesions i les substitucions per canvis tècnics o mal rendiment això serà massa. Això sí, el que és possible que trobi a faltar serà més competitivitat, ja que la crisi està provocant que la superioritat en pressupost i, per tant en plantilla, del Barça i el Reial Madrid se segueixi engrandint i comenci a estar a anys llum de la de la resta.

No obstant, si en el futbol els funciona això de tenir dos equips per damunt de la resta, ¿per què no ha de funcionar també en el bàsquet? I és que qui no es consola és perquè no vol, ¿o no? Però el que ningú dubta és que un dels plats forts de la temporada serà comprovar si la consecució de l'últim títol de Lliga per part dels Reyes, Sergio Rodríguez o Mirotic va ser només flor d'un dia o, com molts s'afanyen a pensar, es va tractar del punt d'inflexió per donar pas a un canvi de cicle en la supremacia blaugrana. Ja hi haurà prou temps per comprovar-ho.

De moment, i malgrat que els de Xavi Pascual tenen el màxim de jugadors disponibles per plantilla, les lesions segueixen perseguint el vestidor blaugrana, sobretot en la posició més delicada. D'aquí ve que el retorn una mica accelerat de Navarro (va jugar els seus primers minuts a la final de la Lliga Catalana) s'ha fet imprescindible després de la inesperada baixa per dos mesos del seu principal substitut, Oleson.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

Una edició apassionant

No obstant, ni tan sols això aconseguirà tombar el meu optimisme a l'hora de pensar que estem davant d'una de les edicions de la Lliga ACB més apassionant de totes. Perquè, tal com diu una de les cites del desè manual d'autoajuda que he llegit fins ara: No és l'aptitud, sinó l'actitud el que determina la teva altitud. Déu n'hi do.