Apassionat, dur, loquaç

Recordo perfectament el debut deManel Comascom a ajudant d'Aítoal mític Cotonificio de Badalona perquè gairebé va coincidir amb el meu propi debut. Va succeir en un dels primers partits d'aquella Lliga de finals dels 70. ElManel,assegut al costat d'Aíto a la banqueta, no parava de parlar. És més, a poc a poc es va anar animant i va començar a cridar jugades, a donar ànims i fins i tot a proferir alguna bronca als jugadors que estaven a la pista. LlavorsAíto demana un temps mort i elManel, que ja anava embalat, segueix donant instruccions sense parar. «Tu talla aquí, tu bloqueja allà, tu passa dins...» iAítocallat. Però cap a la meitat del temps mort,Aítomira elManel,li fa un gest de silenci amb el dit i li diu: «Escolta'm, aquí no es radien els partits». I a partir d'aleshores el bo del Manel ja no va tornar a obrir la boca en tot el partit.

Notícies relacionades

"El cor de Fermín és del Barça"

Debut a Newcastle i final amb el Copenhaguen

I és que delxèrifn'hi ha per escriure un llibre d'anècdotes de més de vint volums. El seu sobrenom li ve perquè a la Penya, el seu primer equip gran com a entrenador, ja va fer quadrar tota la plantilla així que hi va arribar. Això sí, va aconseguir guanyar la Korac.

Passat el temps, i per aquelles casualitats de la vida, vaig tornar a coincidir amb ell en la meva última etapa com a jugador. ElManel va fitxar pel Barça per substituir precisament el seu mentor,Aíto. No obstant, en aquesta ocasió, la sort no va estar gaire al seu costat. Ni aDjordjevic, Mustaf,Nicola ni a un servidor se'ns oblidarà mai el famóshorari Michelin,que consistia que, si perdies un partit, la següent setmana com a càstig et passaves vuit hores al dia entrenant com un posseït. És a dir, les mateixes que treballava un empleat de la famosa casa de pneumàtics. I és que, passat el temps, fins i tot té la seva gràcia perquè així era elManel, un gran apassionat del bàsquet, impulsiu, amb reputació de dur i una mica loquaç en alguns moments, però amb una personalitat sempre divertida. Sens dubte, un altre símbol de la història del nostre esport.