Rei de reis de la terra

La terra de Roland Garros ens va brindar ahir una altra grandiosa jornada de tennis que va deparar una nova final espanyola al Grand Slam de París. La primera semifinal va ser un partit memorable entre dos campions extraordinaris.Rafael Nadal i Novak Djokovicvan evidenciar una gran igualtat en els quatre primers jocs del primer set, símptoma que el partit seria llarg, dur, intens. Com així va ser.Nadal es va anotar la primera mànega, jugant bé tàcticament encara que amb poques ostentacions, però després potser va pecar de confiança, cosa queDjokovic va aprofitar per encadenar quatre jocs i apuntar-se el segon set per 3-6.Rafava tornar a ficar-se en el tercer, que va ser ràpid, i és llavors quan va començar un altre partit, un altre duel, el que realment m'esperava des de l'inici.

Aquell nou partit, a partir del quart set, ens va mostrar dos jugadors convertint cada punt en un autèntic calvari, intercanvis llarguíssims, al límit, una dinàmica de la qual inicialmentDjokovicva sortir vencedor. Cosa rara, ja queNadalva arribar a dominar el quart set per 5-4 i 6-5, però el campió serbi va exhibir una gran maduresa en el tie-break. Va ser una sort, sí, perquè això ens va permetre redescobrir en la cinquena i decisiva mànega el Rei de reis de la terra batuda, el millor de tots els temps en aquesta superfície (inclòs Björn Borg), unNadalsublim que es va sobreposar a un 0-2 i 2-4, que va deixar de jugar en curt, va treure una vegada més la seva capacitat de patiment i es va emportar el set per 9-7 amb paràboles magistrals. Estic segur que ningú, ni quan estava contra les cordes, va deixar de confiar enNadal;tanta és la seguretat que transmet.

Notícies relacionades

Joan García, el porter de l'Espanyol, sobre el seu futur i l'interès del Barça: "Triaré el millor per a mi"

El FC Barcelona revela que ha venut 3.700 seients vip del Camp Nou per 335 milions d’euros

També confiava enDavid Ferrer,que per a mi era favorit davantJo-Wilfried Tsongaper l'estil en terra batuda del francès. Aquest últim ha millorat el seu joc des del fons de la pista, però no prou per guanyarFerrer,més complet, amb més recursos, i que està en un moment extraordinari.

Ara, el repte de l'alacantí és no pensar que ja ha complert només sent a la final. Res d'això. Si hi ha un jugador que pot fer trontollarRafa,a més deDjokovic,ésFerrer.Té tennis i físic per disputar-li un partit a més de quatre hores. Si surt a la pista convençut d'això, la final serà majestuosa. Si pensa que no hi ha res a fer,Nadal seguirà sent el més gran. El Rei de reis de la terra batuda.