Petrovic 20 anys sense

Dins d'aquell avió que tornava d'Atenes ningú hauria pensat que hi viatjava un equip de bàsquet que acabava de guanyar la Recopa. En aquell avió hi anava Drazen Petrovic (Sibenik, Croàcia, 22-10-1964), que acabava d'anotar 62 punts en la final contra l'Snaidero Caserta, d'Oscar Schmidt Becerra. En aquell xoc va aglutinar tota la púrpura, inclosa la de Fernando Martín. Una gosadia per part d'un jugador magnífic, però marcat per un caràcter capaç d'alterar l'ecosistema del món de la cistella i que abans de complir 30 anys va perdre el partit més important al patir un accident de cotxe en una autopista pròxima a Munic, una tragèdia de la qual ahir es van complir 20 anys.

Quan parles amb els que van ser els seus companys al Madrid, abans de celebrar el títol aconseguit amb Petrovic, el primer que els ve al cap és el patiment a què els va sotmetre Drazen amb aquella Cibona de Zagreb,la bèstia negra, que va maltractar l'equip blanc.«Ens ho va fer passar molt malament. Es reia del contrari i patíem, sobretot en els partits a Zagreb. Ens guanyava, però hi havia moltes coses extraesportives que no ens agradaven. Era un jugador molt complicat. Excel·lent pel que fa a la qualitat, però insuportable pel que té a veure amb el comportament»,recorda Rafael Rullán, exjugador del Madrid. Almenys assegura que el gest de treure la llengua de Petrovic no formava part del repertori del croat.«Era una cosa natural», explica l'expivot mallorquí.

Tres defensors

En aquells partits de Zagreb, Rullán recorda que a Petrovic el van marcar fins a tres jugadors que van acabar eliminats per personals:«Després d'això es passava la pilota amb el seu germà Alexander de manera provocativa».

Tot això va acabar quan el Madrid va decidir posar en pràctica el lema que diu: Si no pots amb el teu enemic, uneix-t'hi. I Drazen va desembarcar al Madrid la temporada 1988-1989. Allà va coincidir ni més ni menys que amb Fernando Martín, amb una personalitat i un carisma que l'havien convertit en el líder indiscutible de l'equip. Per Lolo Sainz no va resultar fàcil tenir junts dos egos com Drazen i Fernando.«Drazen va intentar adaptar-se als jugadors que l'havien tingut al focus de la seva ira, però hi va haver tensió amb Fernando Mar-tín», recorda Sainz.

Mentrestant, Juan Antonio Corbalán defineix el trio format per Sabonis, Petrovic i Fernando Martín «com el més gran del bàsquet europeu de finals dels anys 80». El mític base del Madrid destaca el talent del jugador croat i també que a la Cibona l'hi permetien tot.«Passaves a 40 centímetres d'ell i et xiulaven falta, però al Madrid va succeir el contrari», recorda Corbalán.

A l'hora de buscar algun jugador amb qui compararel geni de Sibenik, el jugador madrileny ho té molt clar.«Navarro me'l recorda pel desànim que t'agafa quan tens un tio al davant que saps que sempre te'n farà alguna. Creus que el tens controlat i t'enfonsa amb un triple», manté el llegendari exjugador madridista.

Antonio Martín coincideix en la semblança amb Navarro, al qual considera decisiu fins i tot estant lesionat. «Ara per ara és el més semblant a Petrovic. Drazen tenia una qualitat ofensiva fora del normal i tant de talent que podia jugar de diverses formes», destaca l'expivot del Madrid. Per la seva part, Vicente Ramos, pertanyent a una generació anterior, veu Teodosic, base del CSKA de Moscou, com«l'únic que s'assembla a Petrovic».

500 llançaments

Res estrany en un xaval que va debutar a Primera Divisió amb 15 anys al Sibenka i que s'exercitava en solitari abans de fer-ho amb l'equip per, posteriorment, fer 500 llançaments a cistella.

No en va arribar a llançar tants en aquella final de la Recopa, però es va despatxar a gust. Els seus 62 punts, amb pròrroga inclosa (117-113) li van donar el seu segon títol amb el Madrid --el primer va ser la Copa--. En la final d'Atenes, Fernando Martín es va quedar en 11 punts, mentre que Oscar en va fer 44.

Notícies relacionades

Swiatek es corona a Madrid després d’una final memorable

El Barça allarga el seu idil·li amb la cinquena lliga consecutiva

Petrovic tancava així la seva primera i única temporada al Madrid, en què va perdre la Lliga en una intensíssima final davant el Barça de Norris, Epi i companyia. L'agost del 1989 es va presentar amb l'equip blanc i poc després el va deixar plantat per anar-se'n als Portland Trail Blazers de la NBA. El seu escàs protagonisme el va portar a Nova Jersey, on li van posar el sobrenom dePetroi va arribar a fer una mitjana de 22,3 punts, cosa que el va impulsar a particiar a l'All-Star del 1993.

Aquell estiu se'n va anar a jugar el Preeuropeu de Polònia amb Croàcia. Drazen va decidir canviar l'avió pel cotxe. Va viatjar a Munic amb la seva nòvia. Conduïa ella i un camió es va travessar a la carretera a l'intentar esquivar un altre cotxe. Drazen anava adormit. D'això ja han passat 20 anys.