Cesc apareix a última hora per donar el triomf al Barça davant el Llevant (1-0)

L'aliança pactada davant el Mallorca es va reeditar davant el Llevant, i el Barça va repetir victòria, molt més curta. Com fa dues setmanes, quan van protagonitzar aquell festival, va passar Alexis i va marcar Cesc, enmig de la desesperació d¿una tarda tonta, en què es va desaprofitar un penal en el primer temps que hauria estalviat tant patiment. I tant avorriment. El Llevant només va voler empatar --no va trepitjar l'àrea de Valdés fins al temps afegit, amb el porter Navas buscant la rematada miraculosa-- i a això va jugar fins que va perdre per l'aparició, igual de miraculosa, de Cesc a última hora.

Tan lleig com el partit i tan valuós com el salt cap al títol va ser el gol de Cesc, que perpetrava un partit per oblidar, com tots els seus companys, amb un parell d'excepcions. La seva singular capacitat per irrompre inopinadament, i el notable olfacte de golejador que té, el van redimir a ell i a l'equip, que ara ja sí que es pot ficar de cap a pensar en el Bayern Munic, que és el pròxim rival.

Alineació condicionada

Aquest dissabte ja estava massa pendent. Tito va haver de recórrer a suplents que seran titulars dimarts (Xavi, Pedro i Alexis) i va salvar els mobles un titular que seura a la banqueta de l'Allianz Arena si, com s'espera, reapareix Messi, enyorat amb generositat per la densa espessor que va caracteritzar els davanters. Tots es van congregar a la gespa i cap va ser capaç fer res del dret. Començant per Villa, que va fallar el penal i va ser qui més va rematar.

Però amb Messi també s'empataven partits quan es fallaven penals. De l'astre absent va ser l'últim error que va veure el Camp Nou fa gairebé un any (el 24 d'abril del 2012, davant el Chelsea) i l'últim a la Lliga, l'octubre del 2011 contra el Sevilla). Cesc va evitar que es repetís una situació semblant malgrat que el Barça es mereixia el mateix càstig. Estava mostrant el mateix perfil: un continu atac estàtic, de banda a banda, amb dos extrems oberts que tornaven al centre les passades que rebien. Va ser Alexis qui es va decidir a buscar una penetració suïcida fins que va veure una ombra blaugrana a prop. Era el seu soci, amb el gallet a punt.

Abidal s'ho mereixia

Cesc va dedicar el gol a la seva filla, com els últims, però ara Lia ja ha nascut. I li hauria haver pogut dedicar a Abidal, que va reaparèixer just el dia del seu triple davant el Mallorca i ahir estrenava titularitat. Abidal sí que es mereixia la victòria. Per l'efemèride i perquè la seva actuació va ser espectacular. Rapídissim, atentíssim, va presentar la seva candidatura com acompanyant de Piqué.

Si no fos pels antecedents mèdics (els dubtes a la reacció del seu organisme després de l'esforç d'ahir) i perquè Tito va insinuar que ha triat Bartra (suplent), no hi hauria discussió: Abidal hauria de jugar a Munic. Encara que, en el fons, no sigui central, sinó lateral: es va reconvertir en una anterior crisi de lesions amb Guardiola. Ahir, els quatre defenses eren laterals, un assumpte que mereixeria la consideració dels tècnics per a futures planificacions: Alves i Montoya, els dretans, a les bandes, i Adriano i Abidal a l'eix.

Darrere de la pilota

Notícies relacionades

Greu lesió de genoll de Christensen

El Barça acomiada l’any guardant-se Pedri per al derbi

El bon funcionament de l'última línia va residir també en el fet que el Llevant la va molestar molt poc. Acquafresca va ser un nàufrag oblidat pels seus companys, únicament preocupats per alinear-se darrere de la pilota. La gentada va dificultar la construcció local, que va passar de pacient a lenta. Sense continuïtat i sense grapa per jugar amb velocitat, el joc va ser pla. Els xuts a porteria van ser anecdòtics de tan escassos. Si es va fallar fins i tot un penal, ¿com s'havien d'encertar les altres ocasions, que per força havien de ser més difícils?

Ni Thiago ni Iniesta van saber posar una marxa més al lent trot, ni tampoc Xavi. No van tenir ajuda del trio del davant, incapaç de tornar una paret en condicions. Cesc s'ofegava sense espais, ocupats per Villa perquè per la banda pugés Alves. La fórmula va canviar després amb l'entrada de Xavi i Pedro, sense que això es traduís en una millora palpable. Només va canviar que Cesc es va colar a l'àrea enfilant la vertical de la porteria.