Fidels a un escut

No solen sortir a les fotografies i només els més afortunats s'han vist en algun resum televisiu. Cada cap de setmana es juguen centenars de partits a Catalunya que, més enllà d'un àmbit estrictament local, no tenen gaire repercussió mediàtica. Però sota aquest anonimat hi ha verdaders casos de llegenda. Exemples de futbolistes amb una trajectòria que desperta l'admiració de tot un barri, fins i tot de tot un poble. Són jugadors que, en alguns casos, fa gairebé tres dècades que estan al mateix club, passant per totes les categories, pelant-se els genolls primer als camps de terra per beneir més recentment l'arribada de la gespa artificial. Amb freqüència, han de mirar el rellotge per no arribar tard a l'entrenament només perquè tothom els coneix i sovint es paren a xerrar amb ells. Són la cara romàntica del futbol, la més desinteressada -molts d'aquests jugadors ni cobren- i alhora la més sacrificada. EL PERIÓDICO ha

escollit quatre històries de les més significatives.