OPINIÓ
Beitia se'n va, Odriozola es queda
Beitia, aquest diumenge a Pamplona, on ha tornat a coronar-se campiona d’Espanya abans de dir adéu. /
ComGuardiola,Rut Beitiase'n va quan ningú vol que se'n vagi, en el millor moment. S'ha de ser boig o savi per prendre una decisió així, encara que en el cas de la campiona càntabra m'inclino per pensar en el segon. A vegades és pitjor quedar-se. Hi ha gent que no sap anar-se'n a temps, com li passa al president de la federació d'atletisme,José María Odriozola. No ho va deixar quan li anava bé, tras 15 anys al càrrec, i no se'n va quan va malament o molt malament, a punt de complir24 anys a la poltrona, una dita d'un altre temps que en aquest cas cobra actualitat.
Gairebé tothom li ha demanat que se'n vagi, ha estat el run-run de l'atletisme espanyol aquest estiu després de la mala imatge oferta alsJocs de Londres. Però el 'gairebé' és important en aquest cas: qui decideix la seva continuïtat cada quatre anys és una assemblea d'un centenar i mig de membres, que el longeu mandatari controla gràcies a un pressupost majoritàriament engreixat ambdiner públic. En el pol oposat, la saltadora càntabra es retira als 32 anys, quan fins i tot li queda glòria per conquistar. Tria quedar-se amb un bon sabor de boca i ser coherent com a secretària primera del Parlament de Cantàbria que governa el PP. La seva decisió té a veure amb dedicar part del seu esforç diari alservei públic, que per a alguna cosa va ser elegida per votació popular. Per contra, el seu president federatiu ofereix una imatge poc encorajadora, sigui certa o no, de mandatari aferrat a la butaca gràcies als dèficits democràtics que encara sobreviuen aquest país; d'ocultador de dopats i tramposos; de ser omnipotent en un estructura federativa de poder absolutament vertical; i el pitjor de tot, de falta de resultats. Per rematar-ho, la seva millor atleta està fent les maletes.
L'alternativa de Cacho i Fiz
L'única esperança que els queda als no resignats a seguir sota la tutela del de sempre és la candidatura deFermín CachoiMartín Fiz a la presidència de laRFEA. Dos campions, dos guanyadors, aquest és el seu lema. El seu carisma i 300.000 euros per als clubs ¿aquesta és la seva oferta econòmica estrella? semblen insuficients per desallotjar un dirigent que té a les mans uns 13 milions anuals. La proposta sembla una broma si no vingués de dos referents de l'atletisme espanyol, protagonistes de la dècada prodigiosa dels 90, també la de la barra lliure segons l'eufemisme que utilitzen els entesos per referir-se a la mà ampla amb dopatge a Espanya en les dues dècades precedents.
