La ressaca més dolça

Després d'uns 10 primers dies dramàtics, en què amb prou feines es comptaven les plates de Mireia Belmonte i el bronze de Maialen Chourraut, la delegació espanyola es va acomiadar ahir de Londres després d'una borratxera de medalles en l'última setmana, coronada per la sensacional plata de la selecció de bàsquet, que va tutejar les estrelles de la NBA.

«Ens ha sobrat una setmana al davant i ens n'ha faltat una altra darrere. Si fem la mitjana de la segona setmana anem a trenta medalles», va comentar el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert.

El món sencer es va rendir a l'exhibició de Pau Gasol, Navarro i companyia. La premsa i l'opinió pública internacional van aplaudir la casta de l'equip i, fins i tot, molts tuits reclamaven que el pivot dels Lakers jugués amb els EUA.

Pau Gasol sabia que potser eren els seus últims Jocs, ja que tindrà 36 anys a Rio 2016, com Navarro i Felipe Reyes. Després de rebre el reconeixement dels seus rivals i de l'afició congregada a l'O2 un cop acabada una final antològica, ahir van ser aclamats a l'arribar.

Igual que Pau, l'abanderat en l'obertura, Saúl Craviotto, portador de la bandera en la clausura, va rebre una espectacular benvinguda a l'aeroport de Barajas. «Ser abanderat ha sigut un moment molt especial en la meva carrera esportiva», comentava el palista lleidatà, que lluïa amb orgull la seva plata en K-1 200, la seva segona medalla després de l'or conquistat a Pequín en K-2 200 amb Carlos Pérez Rial.

Notícies relacionades

El Barça se cita amb el Racing en el duel de vuitens de final de la Copa

Simon Yates, guanyador del Giro 2025, es retira per sorpresa

LES DONES, PROTAGONISTES / A més de la generació d'or i de Craviotto, les grans protagonistes (com durant els Jocs) van ser les dones. «Esperem que la bona feina de les dones serveixi perquè l'esport femení tiri cap amunt. En el moment en què es deixi de comparar un esport amb un altre i li donem la mateixa normalitat que al masculí serà molt millor. Les noies hem tingut molta audiència i la gent s'ha bolcat en nosaltres», deia Marta Mangué, capitana de la selecció d'handbol. El bloc de Jorge Dueñas, que va enganxar l'audiència amb la victòria davant Corea del Sud després de dues pròrrogues que les va fer guanyar el bronze, va ser rebut al crit de «guerreres, guerreres». Un diluvi de lloances va caure també sobre les jugadores de waterpolo, que, en la seva primera participació olímpica, es van endur la plata. «No hi ha recompensa sense esforç», es podia llegir en una de les nombroses pancartes dedicades a les pupil·les de Miki Oca.

MALETES PERDUDES / Marina Alabau, campiona olímpica en windsurf, no va arribar a trepitjar la terminal d'arribades de la T-4 perquè des d'allà va agafar l'enllaç a la seva Sevilla natal. Igual que Támara Echegoyen, Ángela Pumariega i Sofía Toro -guanyadores de l'or en vela-, que havien d'anar a Vigo, Oviedo i la Corunya, respectivament. Toro va aparèixer a l'aeroport corunyès amb l'or que havia aconseguit però sense la maleta, que s'havia extraviat pel camí (com les d'altres olímpics). Les noies de lasincro, amb una plata en duo i un bronze per equips, van revolucionar l'aeroport del Prat.