Festa amb espines

Madrid va viure ahir a la nit escenes de bogeria. Gent plorant i fent salts d'alegria, abraçant-se, nens i no tan nens corrent pel camp, aixecant a collibè els jugadors, els seus grans herois, celebrant tots una gran nit de glòria. Però aquesta imatge no es va viure a l'elegant passeig de la Castellana. Es va viure al costat del carrer del Pallasso Fofó, sí, Fofó, i els herois no tenien els noms glamurosos de Ronaldo, Benzema, Casillas, Mourinho... Eren Tamudo, Michu, Piti, Javi Fuego, Sandoval...

L'humil barri de Vallecas es va guanyar l'admiració en l'últim segon de la Lliga per un exercici de supervivència que el va portar a continuar un any més a Primera. Va ser una festa improvisada però molt autèntica perquè era sentida. Un últim segon que va tancar un diumenge èpic per al món de l'esport amb diversos finals que van superar el millor dels guions. A la Premier, amb el triomf del City al descompte, a l'Euroleague, amb la victòria inimaginable de l'Olympiacos contra el CSKA, i a la Lliga amb l'intercanvi de papers entre el Rayo i el Vila-real.

El Madrid ja fa dies que va alçar els braços, després d'una Lliga impecable que l'ha portat fins a la xifra rècord dels 100 punts i 121 gols. Només li quedava celebrar-ho. De ganes n'hi havia, però també espines: la Champions, el penal de Ramos, el Pitxitxi de Messi, el Zamora de Valdés... O la freda abraçada de Mou i Casillas. Després de gastar-se més de 400 milions, Florentino ha trobat allò que perseguia i que l'ha portat a deixar de costat els mitjans per aconseguir l'objectiu a qualsevol preu. I l'objectiu era clar: acabar amb l'hegemonia del Barça. Ho ha aconseguit, però no com desitjava. Ni la Copa de fa un any ni aquesta Lliga li han servit per diluir el prestigi i l'admiració que ha conquistat l'equip del Pep, amb un valor que va més enllà dels 13 títols acumulats.

OASI EN TRES ANYS / La Lliga ha tingut per al Madrid un efecte reparador, un oasi enmig de tres anys sotmès a la dictadura del toc del Barça, però no li arriba per treure's de sobre tots els desenganys que ha patit en aquesta llarga època daurada del seu gran rival. Només hi havia una manera de compensar aquests tres anys de condemna, però es va quedar en el camí just quan estava a un pas de creuar l'última porta. Sí, la Champions hauria servit per esborrar les gestes blaugrana. Ja s'haurien encarregat els potents altaveus del madridisme d'enterrar les dues Champions del Barça per realçar la de Munic.

PREPARAR LA COPA / Tots dos van anar a morir a la riba quan més a prop eren, quan semblaven condemnats a enfrontar-se en una final mai vista, però fins i tot en això tot va ser diferent. L'eliminació va resultar molt més dolorosa al Bernabéu. A Mourinho li van passar factura tots els seus tics defensius, que en són molts, i el preu que va pagar va ser una tempestuosa tanda de penals simbolitzada per la gardela a les estrelles de Ramos. Al Camp Nou, el comiat va arribar amb el públic aplaudint l'equip, en un reconeixement que ja va tenir després de la derrota en el clàssic. Un reconeixement merescut i un signe del canvi de mentalitat que hauria de persistir sense Guardiola. Però no serà fàcil.

Notícies relacionades

Un Madrid indolent i espès es deixa mitja Lliga a Son Moix

Doble cop al Reial i a l’Atlètic

Total, que el Barça i el Madrid viuran la que havia de ser la setmana més intensa de la història sense moure's de casa, mentre el Chelsea i el Bayern ocupen els llocs que semblaven reservats per a ells. A Valdebebas ja poden anar-se'n de vacances. Potser Karanka visita el seu nou país d'adopció, Portugal, i passa uns dies a casa de la seva nova família, els Mourinho, preparant ja les rodes de premsa. Al davant ja no hi haurà Guardiola, hi haurà «Pito» Vilanova, la figura que va servir per demostrar fins on és capaç de ficar el dit Mou.

A Sant Joan Despí, només tenen vacances fins demà. Després, 10 dies per preparar la final de Copa, l'últim títol per tancar el cicle de Guardiola, encara que el cicle d'aquest equip continuï de la mà de qui ha estat la seva segona veu.